12.11.08
Dídac Ramírez, nou rector de la UB
Avui

Dídac Ramírez és el nou rector de la Universitat de Barcelona després d'haver obtingut el 53,45 % del vot ponderat en la segona volta de les eleccions, celebrada dimarts 11 de novembre

Dídac Ramírez és el nou rector de la Universitat de Barcelona després d'haver obtingut el 53,45% del vot ponderat en la segona volta de les eleccions, celebrada dimarts 11 de novembre. L'altre candidat, Josep Samitier, va obtenir el 46,55% del vot ponderat.

A la jornada del dia 11, que es va desenvolupar sense cap incident remarcable, estaven convocades a votar 65.055 persones. Finalment van votar un total de 7.026 (10,8% del total), xifra inferior a la del dia 6, que va ser d'un 11,6%. D'aquests 7.026 vots, 5.991 van anar als candidats, 491 van ser en blanc i 544 nuls. El dia 6, en primera volta, dels 7.568 vots emesos (11,6% del cens), 5.799 van ser pels candidats, 661 en blanc i 1.108 nuls.

A la jornada del dia 11, i per col·lectius universitaris, van votar 1.615 dels 2.327 membres del professorat doctor amb vinculació permanent (és a dir un 69,40% enfront del 70,4% de la primera volta); 841 dels 2.834 membres de la resta del personal docent i investigador (29,68%, enfront d'un 30% en la primera volta); 3.055 dels 57.615 estudiants que tenien dret a vot (5,30%, enfront d'un 6,2% en la primera volta); i 1.515 dels 2.279 del personal d'administració i serveis (PAS) (66,48%, enfront d'un 67,3% en la primera volta).

Els vots es van distribuir de la següent manera:

El candidat Dídac Ramírez va obtenir un total del 53,45% dels vots ponderats. Un 22,25% prové dels professors doctors amb vinculació permanent, un 4,02% de membres de la resta del personal docent i investigador, un 20,28% dels estudiants i un 6,90% del PAS.

El candidat Josep Samitier va obtenir un total del 46,55% dels vots ponderats. Un 28,75% prové dels professors doctors amb vinculació permanent, un 4,98% de membres de la resta del personal docent i investigador, 9,72% dels estudiants i un 3,1% del PAS.

Dídac Ramírez i Sarrió (Barcelona, 1946). Llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació per la UB. Doctor per la UB en Ciències Econòmiques i Empresarials, i en Filosofia i Ciències de l'Educació. Catedràtic d'Universitat (1990). Ha estat vicedegà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials (1984-1989) i vicerector d'Economia i Administració (1990-1994). Ha presidit la Societat Catalana de Filosofia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans (2001-2006), i tresorer del FC Barcelona (2003). És director del Departament de Matemàtica Econòmica, Financera i Actuarial de la UB, i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres (2002). A la UB és també responsable del Grup de Recerca Investigació en Anàlisi Financera i de la Incertesa i membre del Grup Consolidat d'Innovació Docent Noves Metodologies per a l'Ensenyament i l'Aprenentatge en Matemàtica Financera i Actuarial.

12.11.08
L'economista Dídac Ramírez dóna la sorpresa i serà el nou rector de la UB
Marcel Barrera - El Punt

Estudiants i PAS donen la victòria al candidat del canvi, que va obtenir el 53% dels vots, contra el 46% de Samitier

La Universitat de Barcelona (UB) va votar ahir pel canvi. L'economista Dídac Ramírez (Barcelona, 1946) va guanyar amb el 53,45% dels vots ponderats la segona volta de les eleccions al candidat més continuista, Josep Samitier, que va aconseguir només el 46,55% dels sufragis. La victòria de Ramírez, que després de guanyar va dir que prioritzarà la culminació del polèmic procés de Bolonya i la reducció del dèficit de 100 milions d'euros que arrossega la UB, es va produir gràcies al vot del personal d'administració i serveis (PAS) i sobretot al del col·lectiu d'estudiants. Pel que fa a nombre de vots, Ramírez en va aconseguir 3.527, i Samitier, 2.464. L'abstenció va tornar a ser molt alta, fins arribar al 89,2%; i els vots nuls van representar el 9%.

Sorpresa relativa a la UB; però sorpresa al cap i a la fi. El candidat del canvi tranquil i sense trencadisses es va imposar ahir a Josep Samitier en unes eleccions en què el vot dels estudiants va ser decisiu per donar la victòria a un economista que ha estat tresorer del FC Barcelona i que ha aconseguit el rectorat de la UB després d'haver fracassat fa tres anys. Tot i que el perdedor, Josep Samitier, es va imposar com ja va passar dimarts passat en el sector del professorat doctor –va obtenir el 28% del vot ponderat contra el 22% de Ramírez– i en el del personal docent i investigador –un 4,98% contra del 4,02%–, van ser els estaments més dèbils electoralment els que van donar la victòria a Ramírez, que va obtenir el 20,28% dels seus vots procedent dels alumnes; un percentatge que va doblar el que va obtenir Samitier, que només va recollir el 9,72% dels vots procedent dels estudiants. En el cas del PAS, es va produir també un equilibri similar, i Ramírez, amb el 6,90% del seu vot procedent del personal d'administració i serveis, va guanyar a Samitier, que es va quedar amb la meitat, fins al 3,10%. La participació va ser molt baixa, del 10,8%, i Ramírez haurà aconseguit ser rector amb només 3.527 vots dels 65.055 possibles. Samitier va acceptar la derrota amb molta esportivitat, i va ser ovacionat per les desenes de persones que omplien ahir a la nit l'aula magna de la UB. En el seu primer discurs, el virtual nou rector va dir que les seves prioritats seran aconseguir la unitat a la universitat, culminar el procés de Bolonya i eixugar el dèficit. «Farem un canvi tranquil i sense trencadisses; serè, però profund»; aquestes van ser les primeres paraules del que serà el nou rector de la històrica Universitat de Barcelona.

12.11.08
L'economista Dídac Ramírez es converteix en rector de la UB
Jordi Casabella - El Periódico de Catalunya

• El representant del "canvi" s'imposa a Josep Samitier, el candidat continuista
  
• Els estudiants i els empleats decanten la balança a favor del guanyador

L'aposta pel "canvi tranquil" que propugnava l'economista Dídac Ramírez (Barcelona, 1946) va vèncer ahir a la nit l'abanderat de la continuïtat, el físic Josep Samitier, i va convertir el primer en nou rector de la Universitat de Barcelona (UB), la institució universitària catalana més gran, que compta amb uns 63.000 estudiants i professors. La segona volta de les eleccions es va saldar amb una victòria més àmplia del previst per part de Ra- mírez, que en la seva campanya ha posat l'accent en la necessitat de redreçar la situació econòmica de la UB, que arrossega un dèficit acumulat d'aproximadament 100 milions.
Ramírez, que va perdre les eleccions el 2005 davant de l'actual secretari d'Estat d'Universitats del Ministeri de Ciència i Innovació, Màrius Rubiralta, ha après dels errors comesos en aquella ocasió i aquesta vegada va dissenyar una campanya metòdica que li ha permès descavalcar en la segona volta electoral Samitier, l' hereu de Rubiralta, a qui aquest va investir a l'abril com a rector en funcions a l'assumir la seva nova responsabilitat.
La clau de la victòria l'hi van entregar els estudiants (els pocs que van exercir el seu dret al vot) i el personal d'administració i serveis (més actius), que es van decantar obertament per Ramírez. L'elit del professorat, els doctors amb vinculació laboral permanent, amb un vot que val més que el de la resta d'estaments, va estar més continguda i va inclinar lleugerament les seves preferències per Samitier.

VOT PER SECTORS
La participació, amb un alt grau d'abstencionisme entre l'alumnat, va ser molt baixa (10,8% del cens), cosa que porta camí de convertir-se en un costum. A la primera volta, celebrada dijous passat, hi van anar un nombre lleugerament superior d'electors (11,6%) distribuïts per sectors d'una manera similar a la d'ahir: van votar set de cada 10 professors doctors amb contracte permanent; tres de cada 10 membres dels restants cossos docents i investigadors; set de cada 10 empleats d'administració i serveis, i cinc de cada 100 estudiants.
Ramírez es va imposar a l'aconseguir el 53,45% del vot ponderat, o sigui després d'introduir les correccions relatives al valor de cada sufragi, enfront del 46,55% recaptat per Samitier. En la primera volta, el rector en funcions sortint va obtenir un lleuger avantatge sobre Ramírez, que ahir va capitalitzar bona part del vot que dijous van recollir els altres dos candidats, Norbert Bilbeny i Marià Alemany, que van caure eliminats en la primera tanda.
El nou rector, que va ser vicerector d'economia entre el 1990 i el 1994, és doctor en Ciències Econò- miques i Empresarials, Filosofia i Ciències de l'Educació i té fama de ser un bon gestor. Els problemes econòmics de la UB han augmentat els últims anys fins al punt que el consell social va posar aquest exercici seriosos problemes a l'aprovació del pressupost.

12.11.07
Dídac Ramírez gana las elecciones al rectorado de la UB
S.T- El País

El catedrático de la Universidad de Barcelona (UB) Dídac Ramírez ganó ayer las elecciones a rector de esta universidad en la segunda vuelta. Tras el recuento de votos dado a conocer anoche, Ramírez obtuvo el 53,45% del voto ponderado. El otro candidato, Josep Samitier, actual rector en funciones, logró el 46,55%. La participación fue del 10,8% de los 65.000 alumnos, profesores y personal no docente con derecho a voto.

De los cuatro grupos de votantes -doctores, personal no docente, otros docentes y estudiantes-, Ramírez ganó entre los estudiantes y el personal de administración y servicios, e incrementó sus votos entre los profesores respecto a la primera vuelta. Samitier fue el vencedor entre los doctores y el resto del personal docente (véase el cuadro adjunto).

Ramírez, de 62 años, es catedrático de Economía Financiera y Contabilidad. Fue vicerrector en la etapa de Josep Maria Bricall al frente del rectorado, así como tesorero de la junta del Fútbol Club Barcelona en el equipo de Enric Reyna.

Los principales ejes de la campaña de Ramírez han sido la reducción del déficit, la mejora de la gestión, la adaptación a los criterios europeos y la investigación.

Como explicó anoche tras conocerse su victoria, una de las principales tareas de Ramírez será reducir el elevado déficit acumulado por la UB, que en 2007 era de 75 millones de euros. En ese año se registró un incremento de déficit de 20 millones de euros, con un descenso de dos millones respecto al registrado en 2006. El rector electo añadió que otra prioridad será preparar a la UB para culminar la adaptación de los estudios al proceso de convergencia europeo marcado por el sistema de Bolonia.

Samitier, de 47 años, se hizo cargo en abril del rectorado en funciones tras la dimisión anticipada de Màrius Rubiralta, que fue nombrado secretario de Estado de Universidades. Samitier es catedrático de Física y coordinador de la Plataforma de Nanomedicina. En la primera vuelta, celebrada el día 6, concurrieron cuatro catedráticos: Samitier, Ramírez, Norbert Bilbeny y Marià Alemany. Estos dos últimos no superaron la criba y fueron eliminados.

También en primera vuelta, Samitier, rector en funciones, obtuvo el 40,57% del voto ponderado; Ramírez, el 36%; Bilbeny, el 16,31%, y Marià Alemany, el 7,12%. En total votaron 7.568 personas, el 11,6% de las 65.000 con derecho a voto. Del total de los votos, 661 fueron en blanco y 1.108 nulos, casi el 15%. Anoche algunas personas atribuían gran parte del voto nulo a los estudiantes.

Cada uno de los cuatro grupos de votantes tiene un peso distinto en el resultado electoral. El que tiene más es el de los doctores o catedráticos y profesores titulares, que determina el 51% del voto ponderado. El segundo grupo con más peso es el de los estudiantes, que deciden el 30%. Le siguen el personal no docente (de administración y servicios), cuyo voto supone el 10%, y los profesores no funcionarios, a los que corresponde el 9%.

11.11.08
Dídac Ramírez, nou rector de la UB
Comunicació UB

Dídac Ramírez és el nou rector de la Universitat de Barcelona després d'haver obtingut el 53,45 % del vot ponderat en la segona volta de les eleccions, celebrada avui dimarts, 11 de novembre. L'altre candidat, Josep Samitier, ha obtingut el 46,55 % del vot ponderat. A la jornada d'avui, que s'ha desenvolupat sense cap incident remarcable, estaven convocades a votar 65.055 persones. Finalment han votat un total de 7.026 (10,8 % del total), xifra inferior a la del dia 6, que va ser d'un 11,6 %. D'aquests 7.026 vots, 5.991 han anat als candidats, 491 han sigut en blanc i 544 nuls. El dia 6, en primera volta, dels 7.568 vots emesos (11,6 % del cens), 5.799 van ser pels candidats, 661 en blanc i 1.108 nuls.

A la jornada del dia 11, i per col·lectius universitaris, han votat 1.615 dels 2.327 membres del professorat doctor amb vinculació permanent (és a dir un 69,40 % enfront del 70,4 % de la primera volta); 841 dels 2.834 membres de la resta del personal docent i investigador (29,68 %, enfront un 30 % en la primera volta); 3.055 dels 57.615 estudiants que tenien dret a vot (5,30 %, enfront un 6,2 % en la primera volta); i 1.515 dels 2.279 del personal d'administració i serveis (PAS) (66,48%, enfront un 67,3 % en la primera volta).

Els vots es van distribuir de la següent manera:

El candidat Dídac Ramírez ha obtingut un total del 53,45 % dels vots ponderats. Un 22,25% prové dels professors doctors amb vinculació permanent, un 4,02 % de membres de la resta del personal docent i investigador, un 20,28 % dels estudiants i un 6,90 % del PAS.

El candidat Josep Samitier va obtenir un total del 46,55 % dels vots ponderats. Un 28,75 % prové dels professors doctors amb vinculació permanent, un 4,98 % de membres de la resta del personal docent i investigador, 9,72 % dels estudiants i un 3,1 % del PAS.

Dídac Ramírez i Sarrió (Barcelona, 1946). Llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació per la UB. Doctor per la UB en Ciències Econòmiques i Empresarials, i en Filosofia i Ciències de l'Educació. Catedràtic d'Universitat (1990). Ha estat vicedegà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials (1984-1989) i vicerector d'Economia i Administració (1990-1994). Ha presidit la Societat Catalana de Filosofia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans (2001-2006), i tresorer del FC Barcelona (2003). És director del Departament de Matemàtica Econòmica, Financera i Actuarial de la UB, i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres (2002). A la UB és també responsable del Grup de Recerca ' Investigació en Anàlisi Financera i de la Incertesa ' i membre del Grup Consolidat d'Innovació Docent ' Noves Metodologies per a l'Ensenyament i l'Aprenentatge en Matemàtica Financera i Actuarial '.

Josep Samitier i Martí ( Barcelona, 1960) . Catedràtic d'Electrònica de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. Ha exercit de cap d'estudis d'Enginyeria Electrònica i de director del Departament d'Electrònica. Avaluador de l'ANEP, AQU i de SISE de titulacions, departaments i centres de recerca. Va ser col·laborador del Servei d'Atenció a l'Estudiant (Gaiu). Ha participat també en grups d'innovació docent i en congressos de millora de la docència en el seu àmbit. Membre de les comissions dels darrers plans d'estudi de la Facultat de Física. Expert en metodologia d'avaluació de la qualitat universitària. És membre de d'Institut de Nanociència i Nanotecnologia de la Universitat de Barcelona (IN2UB). Ha dirigit 12 tesis doctorals. És coordinador de la Plataforma Tecnològica Espanyola de Nanomedicina des de la seva fundació. Premi Ciutat de Barcelona l'any 2003 en la categoria d'innovació tecnològica. Des de juny de 2005 ha estat vicerector de Política Internacional. I vicerector d'Innovació i Programes Internacionals de Recerca. Des del 21 d¿abril de 2008 rector en funcions.

7.11.08
El rectorat de la UB, entre Samitier i Ramírez
Carol Biosca - Avui

| El futur rector serà elegit en segona volta l'11 de novembre | Les eleccions registren una participació de l'11,6%, inferior a la del 2005

No hi ha hagut sorpreses: el catedràtic d'electrònica Josep Samitier, fins ara rector en funcions de la Universitat de Barcelona (UB), i el catedràtic de matemàtica financera Dídac Ramírez van ser ahir els dos candidats més votats a les eleccions al rectorat de la universitat, si bé cap dels dos va obtenir la majoria absoluta necessària per proclamar-se guanyador i hauran d'anar a una segona volta el dia 11 de novembre.

Samitier va obtenir el 40,57% del vot ponderat, i Ramírez el 36%. El catedràtic d'ètica Norbert Bilbeny i el nutricionista Marià Alemany, els altres dos aspirants a ocupar el càrrec, van obtenir el 16,31% i el 7,12% del vot ponderat, respectivament.

La jornada es va desenvolupar sense incidents i es va saldar amb una participació de l'11,6%: van votar 7.568 persones del total de 65.055 membres de la comunitat universitària que estaven cridats a les urnes. En les passades eleccions al rectorat de la universitat, que el maig del 2005 van donar la victòria a l'actual secretari d'Estat d'Universitats, Màrius Rubiralta, la participació es va situar en el 13,58%. Per col·lectius, en aquestes eleccions han votat el 70,4% del professorat doctor amb vinculació permanent, el 30% dels membres del personal docent i investigador, el 6,2% dels estudiants i el 67,3% del PAS.

7.11.08
El rector de la UB serà Ramírez o Samitier
El Periódico

Cap dels quatre candidats va obtenir ahir la majoria en la primera volta. Josep Samitier, amb el 41% dels vots, i Dídac Ramírez amb el 36% van ser els més ben situats, davant de Norbert Bilbeny (16%) i Marià Alemany (7%). La participació va ser del 12% dels 65.000 electors convocats a les urnes. L'inquilí del rectorat es decidirà dimarts en segona volta.

7.11.08
Samitier y Ramírez se disputarán el rectorado de la UB
Mercè Beltran - La Vanguardia

La participación fue del 11,6%, con una alta abstención (93,8%) del alumnado

La Universitat de Barcelona (UB) no tendrá nuevo rector hasta el próximo 11 de noviembre, cuando se dispute la segunda vuelta de las elecciones. Josep Samitier y Dídac Ramírez dirimirán la elección. En la jornada de ayer, ninguno de los cuatro candidatos obtuvo la mayoría absoluta. Samitier logró el 40,57% del voto ponderado; Ramírez, el 36%; Norbert Bilbeny, el 16,31%, y Marià Alemany, el 7,12%. La baja participación, con sólo un 11,6%, fue la nota destacable de una jornada en la que no se registraron incidentes. En las 80 urnas, ubicadas en una veintena de mesas, depositaron su voto 7.568 personas de las 65.055 convocadas a las urnas. De estas, 5.799 votaron por algún candidato, 661 lo hicieron en blanco y 1.108 fueron votos nulos. Por colectivos universitarios, votaron el 70,4% (1.638) de 2.327 doctores con derecho a voto; el 30% (851) de los 2.834 miembros del personal docente e investigador; un 6,2% (3.546) de los 57.615 estudiantes y el 67,7% (1.533) de los 2.279 integrantes del personal de administración y servicios (PAS).

La elección a rector es por sufragio universal, con voto ponderado: El voto de cada colectivo computa de forma diferente: 51% el de los doctores; 9% personal docente e investigador; 30% el alumnado y 10% el PAS. Para la segunda vuelta rige el mismo sistema y basta con la mayoria simple para elegir rector. Sólo se pueden presentar los dos que han obtenido más apoyos en la primera vuelta, lo que hace presagiar pactos con los dos candidatos que han quedado descartados.

En comparación con el resto de candidatos, Samitier fue el que recibió más apoyo del profesorado, 25,72% de los doctores y 4,59% del resto, mientras que le votó un 7,4% de los estudiantes y un 2,83% del PAS. Ramírez obtubo mayor respaldo de los estudiantes, con un 12,61%, y el PAS, 4,84%. Le votaron un 15,84% de los doctores y un 2,70% del resto del personal docente. Bilbeny recogió 6,80% del voto de los doctores, un 1,23% del professorado, un 6,74% y un 1,54% del PAS.

Durante la campaña, Samitier se ha esforzado por sacudirse la imagen de "continuismo". Ramírez, que ya se presentó en 2005 y perdió con Rubiralta en la segunda vuelta, ha izado la bandera del cambio. Bilbeny ha blandido su condición de independiente y alternativo, mientras que Alemany ha hecho gala de la radicalidad.

7.11.08
Samitier i Ramírez es disputaran el rectorat de la UB en una segona volta
Marcel Barrera - El Punt

Els estudiants expressen la seva protesta contra Bolonya en unes eleccions en què el 15% dels vots van ser nuls

L'elecció del nou rector de la Universitat de Barcelona (UB) requerirà una segona volta. El catedràtic d'electrònica Josep Samitier, amb el 40,57% del vot ponderat; i l'economista Dídac Ramírez, amb el 36% dels vots, són els dos aspirants que dimarts que ve es disputaran el rectorat de la UB; després que el filòsof Norbert Bilbeny, amb el 16,31% dels vots, i el biòleg Marià Alemany, amb el 7,12%, van quedar descavalcats de la cursa en unes eleccions en què van votar només 7.568 persones, l'11,6% del cens, i en què la participació va ser molt alta (70,4%) entre el professorat doctor; i baixíssima (6,2%) entre els estudiants, que a més van expressar la seva protesta contra el procés de Bolonya mitjançat un vot nul que va representar el 14,6% del total.

Josep Samitier va guanyar ahir les eleccions a la UB gràcies al vot, sobretot, del professorat doctor; encara que es va quedar a quasi 10 punts d'aconseguir la majoria absoluta i haurà d'anar a una segona volta amb el segon candidat més votat, Dídac Ramírez, que va tenir bastant més suport dels estudiants que Samitier però menys del professorat doctor, el vot del qual pesa molt, un 51%.

Mentre que en el cas de Samitier, el 25% del seu vot va provenir dels professors doctors, en el cas de Ramírez el percentatge d'aquest sector va ser de 10 punts menys. Samitier va guanyar en el sector dels professors doctors i professors dels cossos docents; però no en el sector del personal d'administració i serveis (PAS) i estudiants; dos estaments que va guanyar Dídac Ramírez, que ahir a la nit es mostrava confiat en una victòria que se li va escapar fa tres anys.

VOT DE CÀSTIG

El total de persones que van anar a votar en algun moment del dia va ser de 7.568. D'aquestes, 661 ho van fer en blanc, i 1.108 ho van fer amb vots nuls provinents del col·lectiu estudiantil, que va voler expressar així un vot de càstig contra tots els candidats per la seva posició favorable a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES).

Pel que fa al PAS, la participació va ser alta. Van votar 1.533 persones d'un total de 2.279, el 67,3% dels vots.

La segona volta de les eleccions per triar rector a la Universitat de Barcelona fins al 2012 serà dimarts que ve.

MARIÀ ALEMANY
«Eren els resultats previsibles. Em sap greu que els estudiants hagin perdut l'oportunitat de fer sentir la seva veu»

NORBERT BILBENY
«Pensava que la meva opció de canvi tindria més suport. No tinc pensat si donaré suport a algun altre candidat en la segona volta»

DÍDAC RAMÍREZ
«Els resultats de la segona volta estan ara molt oberts. Hi ha molta gent que vol una renovació a la universitat i per això crec que puc guanyar»

JOSEP SAMITIER
«Estic il·lusionat amb els resultats que ha obtingut la meva candidatura. He tingut un ampli suport del sector del professorat, i n'estic molt satisfet»

7.11.08
Samitier y Ramírez pasan la criba a rector de la UB y se batirán en una segunda vuelta
S.T. - El País

La Universidad de Barcelona (UB) necesitará una segunda votación la semana que vienE para elegir nuevo rector. Como todos esperaban, ayer no salió elegido ninguno. Las cuatro candidaturas presentadas provocaron una dispersión del voto, de forma que ninguno de los que optaban al cargo -Josep Samitier, Dídac Ramírez, Norbert Bilbeny y Marià Alemany- logró superar el 50% de los sufragios necesarios para salir elegido rector en primera vuelta. Samitier y Ramírez fueron los dos candidatos que tuvieron más votos, por lo que volverán a enfrentarse en las urnas en la última vuelta el 11 de noviembre.

Samitier, rector en funciones, obtuvo el 40,57% del voto ponderado; Ramírez, el 36%; Bilbeny, el 16,31% y Marià Alemany, el 7,12%. En total votaron 7.568 personas, el 11,6% de las 65.055 con derecho a voto. Del total de votos, 661 fueron en blanco y 1.108 nulos, casi el 15%. Anoche algunas personas atribuían gran parte del voto nulo a los estudiantes.

Hay cuatro grupos de votantes y cada uno de ellos tiene un peso distinto en el resultado electoral. El de más peso es el grupo de los catedráticos y profesores titulares; su voto es el más decisivo, ya que determina el 51% del voto ponderado. El segundo grupo de votantes con más peso es el de los estudiantes, que deciden el 30% del voto ponderado. El tercero es el del personal no docente (de administración y servicios), que pesa el 10% de los votos totales. Y el cuarto es el de los profesores no funcionarios (9% de los sufragios totales).

Por colectivos, votaron el 70,4% de los doctores, el 30% del resto de personal docente investigador, el 6,2% de los estudiantes y el 67,3% del personal de administración y servicios.

Josep Samitier se hizo cargo del rectorado en funciones de la UB el pasado mes de abril tras la salida anticipada del entonces rector, Màrius Rubiralta, que fue nombrado secretario de Estado de Universidades. Samitier es catedrático de Física. Ha sido vicerrector del área de Internacional e Innovación de la UB y director de departamento.

Samitier ha planteado mejorar la gestión e información para facilitar la tarea a los usuarios de la UB. Por su parte, Dídac Ramírez, catedrático de Economía Financera y Contabilidad, ha centrado una parte de su campaña en la necesidad de atajar el déficit. Ramírez fue vicerrector encargado del área de economía con Josep Maria Bricall de rector. Ha sido también tesorero del Fútbol Club Barcelona en la etapa en la que Enric Reyna ocupó la presidencia del club.

Ramírez afirma que el déficit es "un grave escollo para el buen funcionamiento de la UB. Asegura que "el futuro de la Universidad como centro de referencia corre un claro riesgo" si siguen los números rojos en la cuenta de resultados.

7.11.08
Josep Samitier i Dídac Ramírez es disputaran el Rectorat de la UB dimarts 11 de novembre en la segona volta de les eleccions
Comunicació UB

Josep Samitier, amb el 40,57 % del vot ponderat i Dídac Ramírez, amb el 36 % són els dos candidats que es disputaran el rectorat de la UB el pròxim dimarts 11 de novembre a la segona volta de les eleccions.

En la jornada electoral celebrada avui dijous 6 de novembre, cap dels quatre candidats a rector de la UB ha aconseguit la majoria absoluta necessària per ser proclamat rector en primera volta: Josep Samitier ha recollit el 40,57 % de vots ponderats, Dídac Ramírez el 36 %,  Norbert Bilbeny el 16,31 % i Marià Alemany el 7,12 %. A la segona volta es proclamarà rector el candidat que obtingui la majoria simple de vots.

Participació

A la jornada d'avui dijous estaven convocades a votar 65.055 persones. Finalment ho han fet un total de 7.568 (11,6 % del total). D'aquests 7.568 vots, 5.799 han anat als candidats, 661 han estat en blanc i 1108 han estat nuls.

Per col·lectius universitaris han votat:

• 1.638 (70,4%) dels 2.327 membres del professorat doctor amb vinculació permanent,
• 851 (30 %) dels 2.834 membres de la resta del personal docent i investigador,
• 3.546(6,2 %) dels 57.615 estudiants que tenien dret a vot i
• 1533 (67,3 %) dels 2.279 del personal d'administració i serveis (PAS).

Distribució dels vots

• Josep Samitier ha obtingut un total del 40,57 % dels vots ponderats. Un 25,72 % prové dels professors doctors amb vinculació permanent, un 4,59 % de membres de la resta del personal docent i investigador, un 7,43 % dels estudiants i un 2,83 % del PAS.
• Dídac Ramírez ha obtingut un total del 36 % dels vots ponderats. Un 15,84 % prové dels professors doctors amb vinculació permanent, un 2,70 % de membres de la resta del personal docent i investigador, 12,61 % dels estudiants i un 4,84 % del PAS.
• Norbert Bilbeny ha obtingut un total del 16,31 % dels vots ponderats. Un 6,80 % prové dels professors doctors amb vinculació permanent, 1,23 % dels membres de la resta del personal docent i investigador, un 6, 74 % dels estudiants i un 1,54 % del PAS.
• Marià Alemany ha obtingut un total del 7,12 % dels vots ponderats. Un 2,65 % prové dels professors doctors amb vinculació permanent, un 0,48 % de membres de la resta del personal docent i investigador, un 3,21 % dels estudiants i un 0,79 % del PAS.

Aquesta ha estat la segona vegada a la UB que l'elecció a rector es fa per sufragi universal ponderat pel qual el conjunt del vot del professorat doctor equival al 51% del total, el de la resta de personal docent i investigador al 9%, el vot de l'alumnat té un valor equivalent al 30% i el del PAS el 10% del total.

La jornada electoral de dimarts s'iniciarà, com la d'avui, a les 10h i acabarà a les 20h. Novament estan convocades a votar 65.055 persones distribuïdes entre professorat doctor, altres membres del cos docent i investigador, estudiants i membres del PAS. A diferència d'avui, a l'elecció de dimarts guanyarà el candidat que obtingui la majoria simple de vots ponderats.

5.11.08
La Universitat de Barcelona decidirá mañana su rector para los próximos cuatro años
Europa Press

La votación repercutirá sobre el déficit de 100 millones de la universidad y el estilo de adaptación a Bolonia

Los 60.000 votantes de la Universitat de Barcelona (UB), la más grande de Catalunya, decidirán mañana quien dirigirá la universidad durante los próximos cuatro años y podrán elegir entre el catedrático de Electrónica Josep Samitier, el catedrático de Nutrición Marià Alemany, el catedrático de Ética Norbert Bilbeny y el catedrático de Matemática Financiera Dídac Ramírez.

Tras el debate de la semana pasada, en el que los profesores, alumnos y Personal de Administración y Servicios (PAS) pudieron seguir las argumentaciones de los candidatos, mañana estos colectivos serán llamados a las urnas y si ningún candidato obtiene la mayoría absoluta, se procederá a una segunda vuelta entre los más votados el día 11.

Los electores han podido ejercer su voto anticipado desde el pasado 17 de octubre; no obstante, el sistema de votos no está centralizado y no se sabrá cuantas personas han optado por esta vía hasta el recuento final de los resultados.

Los más de 60.000 electores se reparten entre docentes universitarios --cuyo voto vale el 51 por ciento--, personal docente e investigador --su voto valdrá el 9 por ciento--, alumnos de primer y segundo ciclo y doctorado --con el 30 por ciento de peso--, y el Personal de Administración y Servicio (PAS) --que tendrá el 10 por ciento de valor--.

Seguramente, la opción que mañana sume más puntos repercutirá sobre el cambio de deriva del déficit acumulado de 100 millones de euros de la universidad, ya que esta ha sido la promesa electoral más recurrente.

Bolonia, el sobrenombre del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES), también verá un estilo impreso en su aplicación en la UB, todavía virgen, ya que el centro no imparte ningún grado adaptado a este plan universitario y será a partir de este curso cuando empiece a tramitarse.

CANDIDATOS DIVERSOS

El perfil personal y profesional de los aspirantes es diverso. Josep Samitier, el actual rector en funciones, es catedrático de Electrónica y miembro del Instituto de Nanociencia y Nanotecnología de la UB, además de coordinar la Plataforma Tecnológica Española de Nanomedicina.

Dídac Ramírez, candidato que también se presentó en las anteriores elecciones, fue vicedecano de la Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales, así como también fue tesorero del FC Barcelona. Ramírez es responsable del grupo de investigación 'Análisis Financiero y de lo Incierto'.

El aspirante Norbert Bilbeny es catedrático de Ética y director del Departamento de Filosofía Teorética y Práctica, además de miembro del Consejo de Gobierno de la UB. Bilbeny es director y fundador del Observatorio de Ética Intercultural.

Finalmente, Marià Alemany, también candidato en las anteriores elecciones a rector, es catedrático de Bioquímica y Nutrición, por lo que ha conseguido seis patentes y un 'spin off' para el desarrollo de medicamentos contra la obesidad.

Durante la campaña, las propuestas han sido variadas, aunque, sobre todo, han estado enfocadas hacia la potenciación de la investigación como elixir económico, un cambio de enfoque en la docencia y una mejora del ambiente laboral de la UB.

Para los estudiantes, se ha prometido más comprensión e integración en la vida universitaria, así como la realización de los grados Bolonia.

3.11.08
La deuda condiciona las elecciones a rector de la UB
M. Anglés - Expansión

La universidad más longeva de Catalunya se debate entre cuatro candidatos para llevar a cabo un proceso de modernización y reformar su sistema de finaciación.

Las universidades públicas catalanas reeligen este curso a sus respectivos rectores. La Universitat de Barcelona (UB) será la primera, en unas elecciones anticipadas debido a la dimisión de Màrius Rubiralta, ahora secretario de Estado de Universidades. La cita será el próximo jueves.

En total, unas 60.000 personas están llamadas a las urnas, aunque su voto será ponderado. La decisión del profesorado doctor con vinculación permanente tiene un valor del 51%; el resto de personal docente e investigador tiene un peso del 9% sobre el total; el voto del alumnado de primer y segundo ciclo tendrá un valor del 30%; y la elección del personal de administración y servicios valdrá un 10%. Si ningún candidato logra la mayoría absoluta, se escogerá rector en una segunda vuelta el día 11 de noviembre por mayoría simple.

El debate electoral se ha visto marcado por la deuda de cien millones de euros que acumula la universidad, y que será uno de los principales retos que afrontará el futuro rector. La UB tiene un presupuesto para 2008 de 390,9 millones de euros, que se destina, en gran parte, a los sueldos de los 4.715 profesores, entre personal docente e investigador.

El centro imparte 76 carreras, 71 de ellas homologadas y en centros propios y otras cinco en centros adscritos. El año pasado pasaron por sus aulas 81.043 estudiantes, repartidos entre el primer y segundo ciclo universitario, doctorado, master oficial, posgrado, extensión universitaria y Instituto de Formación Continuada IL3.

Más transparencia

Durante el único debate electoral público que ha enfrentado a los cuatro candidatos, Bilbeny, Alemany y Ramírez reclamaron una mayor transparencia al cuarto candidato, Samitier, por ser éste rector en funciones desde la dimisión de Rubiralta y miembro del equipo que gestiona la UB desde junio de 2005.

Norbert Bilbeny se presenta como el único candidato alternativo capaz de impulsar el rectorado “independiente y riguroso que necesita la UB”.

Se compromete a encargar una auditoría, elaborar un plan de viabilidad y enderezar la situación económica “antes de que tengamos que vender”. Bilbeny ha denunciado el “maquillaje de las cuentas de la universidad con ingeniería financiera”.

Marià Alemany considera que la Universitat de Barcelona tiene una estructura obsoleta, está anquilosada y “despilfarra recursos”. Aboga por la eficiencia, la mejora de la optimización de las condiciones laborales y “acabar con un sistema corrupto”.

Dídac Ramírez cree que la UB necesita un cambio profundo, pero “tranquilo”, capaz de transformar la crisis en oportunidad. A su juicio, no se debe confiar en el aumento de la inversión pública si no el la racionalización del gasto y el incremento de recursos propios.

Por último, Josep Samitier, que ha reconocido que “se habría podido contener el dèficit”, aboga por afrontar y mejorar la eficiencia donde sea necesario. Es partidario de modificar las actuales estructuras de gestión.

31.10.08
El deute de 100 milions centra les eleccions a rector de la UB
Jordi Casabella - El Periódico

• Quatre candidats aspiren a dirigir la universitat catalana més gran fins al 2012

• L'economista Dídac Ramírez i el físic Josep Samitier surten com a favorits

La universitat catalana més gran, la Universitat de Barcelona (UB), immersa en una delicada situació econòmica causada per un dèficit acumulat de 100 milions, es prepara per elegir el dia 6 de novembre i per al pròxim quadrienni, la màxima autoritat, el rector, entre quatre aspirants. L'economista Dídac Ramírez, que ja va concórrer a les eleccions el 2005, i el físic Josep Samitier, rector en funcions des que, a l'abril, el titular, Màrius Rubiralta, va ser nomenat secretari d'Estat d'Universitats del nou Ministeri de Ciència i Innovació, surten com a favorits amb programes de caràcter socialdemòcrata, en un enfrontament en què Ramírez apareix més escorat a l'esquerra.

El paranimf de la UB va acollir ahir al migdia el debat central entre els candidats, sobre el qual no va deixar de planar la situació dels comptes. Si hagués estat una disputa política corrent, a la qual intentava emular el debat, amb un moderador que repartia temps i rèpliques, els analistes haurien coincidit a atorgar la victòria al nutricionista Marià Alemany, que es presenta en solitari, sense equip, i que va exhibir més domini de l'art de la dialèctica que els seus contrincants.
Alemany va fer un diagnòstic demolidor de l'estat en què es troba la UB, postrada segons ell per la falta d'eficàcia, el malbaratament de recursos humans i materials, i la falta de democràcia interna, mals que, en la seva opinió, necessiten "un canvi ràpid" davant el risc que la universitat "pugui caure en la més absoluta irrellevància".

GESTOR EXPERIMENTAT
Davant el discurs apocalíptic d'Alemany, Ramírez va enarborar la bandera de la renovació, la capacitat i l'experiència, d'un "canvi tranquil", per treure la UB del pou econòmic amb un equip en què ningú, excepte ell, que va ser vicerector entre el 1990 i el 1994 amb Josep Maria Bricall, ha ocupat càrrecs de responsabilitat en el govern de la universitat. Ramírez va ocupar la cartera econòmica en aquell equip, que va tancar els comptes amb superàvit quan va expirar el mandat.
L'economista Ramírez va ser el més explícit a l'hora de mostrar-se còmplice amb l'alumnat i amb els treballadors d'administració i serveis. Als estudiants, dels quals va dir que "se'ls ha d'escoltar" perquè són "els grans ignorats de la vida universitària", els va prometre "ajuda" perquè puguin seguir compaginant els estudis amb la feina, una combinació que els nous títols de grau adaptats a l'espai europeu d'educació superior posa en perill.
Ramírez va defensar les bondats del procés de Bolonya que desembocarà en l'adaptació a l'espai universitari europeu, i va afirmar que era necessari "convèncer els estudiants que es troben davant una oportunitat". També va ser clar respecte al Parc Científic de la UB, d'on Samitier ha estat subdirector, i l'existència del qual no qüestiona: "Ni un euro al parc si això va en detriment dels investigadors de la UB", va manifestar.
Samitier, que ha ocupat un dels vicerectorats en els tres últims anys, es va presentar com el candidat de la coherència i de les propostes factibles, allunyat d'un programa basat exclusivament en les "bones intencions". L'ara rector en funcions no va entrar en el tema de les acusacions als equips de govern anteriors que apuntaven que havien estirat més el braç que la màniga, tot i que sí que va dir que en aquests últims temps s'havia pogut contenir el
dèficit.

GOVERN AMPLI
El filòsof Norbert Bilbeny, el quart contendent, que s'autoproclama "independent", va denunciar el "maquillatge dels comptes amb enginyeria financera" i va donar a entendre que el Parc Científic no es regia per criteris d'eficàcia empresarial i era un llast per a la UB. Bilbeny va prometre la lluna als alumnes. "Ens han de dir quina classe de professors volen", va arribar a afirmar després de reivindicar que estiguin representats en el consell de govern de la UB, un òrgan en què també voldria veure a tots els degans de facultats i no només a la meitat, com passa ara.

31.10.08
El déficit de 100 millones de la UB agita el debate entre candidatos a rector
Ferran Balsells - El País

Los aspirantes avivan la polémica sobre las cuentas "opacas" del Parque Científico

El embrollo de cómo gestionar una entidad que adeuda cerca de 100 millones de euros centró ayer el único debate entre los cuatro candidatos a rector de la Universidad de Barcelona (UB) antes de las elecciones del 6 de noviembre. La carga que acumula el centro exige una transparencia fiscal que los tres candidatos reivindicaron ante el cuarto, Josep Samitier, por ser éste rector en funciones y miembro del equipo que gestiona la UB desde junio de 2005. El problema de financiación estuvo en todos los apartados del debate. Incluso torpedeó el tiempo dedicado a debatir sobre investigación: se criticó, por el contrario, la opacidad de las cuentas del Parque Científico de Barcelona, entidad que algunos candidatos definieron como una empresa mal gestionada cuyas pérdidas lastran los presupuestos de la UB.

Así lo afirmaron Dídac Ramírez, catedrático de Economía, y Norbert Bilbeny, de Ética, a quienes Samitier replicó que se trata de una fundación. "No es una fundación, es una fundición", zanjó el último hombre en liza, Marià Alemany, catedrático de Nutrición.

Los aspirantes trataron de marcar distancias entre sí para dotar de perfil propio a su candidatura. Apenas lo lograron, salvo en las formas. Samitier se mostró muy a gusto con la etiqueta de continuista que insistieron en adjudicarle sus contrincantes. Alemany exhibió su carácter crítico y rompedor desde el principio -"no tengo equipo, me presento solo", dijo a modo de salutación-. Entre ambos extremos, Bilbeny y Ramírez ofrecieron una alternativa de cambio templado, articulada en torno a su supuesta mayor eficacia para rebajar el déficit de la entidad.

Bilbeny blandió el rigor como premisa y Ramírez jugó la baza de su experiencia económica -es docto en la materia y fue fugaz tesorero del FC Barcelona en 2003-. Aun así, pocos docentes se arriesgaron a enumerar una o dos diferencias entre su postura durante el debate. Bilbeny buscó más el cuerpo a cuerpo, acusando a Samitier de varios errores de gestión como rector en funciones. Llevó la iniciativa al denunciar las irregularidades que la Sindicatura de Cuentas detectó en los balances de la UB. El resto se sumó a sus embates, a los que que Samitier respondió reivindicando su actuación y vendiendo continuidad. Más allá, en el conjunto de los aspectos académicos, todos estuvieron bastante de acuerdo.

Incluso Alemany se mostró más recatado de lo que suele sobre el Plan Bolonia. Aceptó que es una oportunidad cuando en privado juega a tacharlo de farsa. "Esperemos que no sea una estafa", se limitó a decir ayer. La adaptación al espacio educativo europeo se impuso en el debate por la fuerza: una veintena de estudiantes ocuparon el escenario protestando contra Bolonia. Retrasaron el arranque del debate unos 20 minutos y luego fue la pregunta más repetida entre el público: ¿cómo afrontar el rechazo que genera el Plan Bolonia entre el alumnado? La respuesta de los candidatos fue calcada: escuchando e implicando a los alumnos.

La implicación estudiantil, al menos en cuanto a estas elecciones respecta, queda en entredicho. Apenas un puñado de alumnos presenció el único careo entre los cuatro candidatos. La apatía de los alumnos parece dominar el ambiente previo a los comicios. A la amplia capilla de la UB, donde se retransmitían las intervenciones por televisión, sólo acudieron dos jóvenes que releían apuntes en las últimas filas.

Fue un debate de orla blanca, muy pautado, con nulas concesiones a la improvisación y escasas muestras sentido del humor. Los candidatos a rector de la Universitat de Barcelona (UB), Norbert Bilbeny, Dídac Ramírez, Marià Alemany y Josep Samitier, esbozaron ayer durante casi dos horas las propuestas con las que concurren a las elecciones del día 6 de noviembre, en primera vuelta, a las que están convocadas más de 60.000 personas.

Poco antes de iniciarse el debate en el Paraninfo, retransmitido por circuito interno a todas las aulas magnas de las facultades de la UB, una veintena de estudiantes representaron una peculiar obra de teatro para denunciar su oposición a unos candidatos que, a su juicio, son "rehenes de los bancos y las empresas" y expresar su rechazo a las directrices del espacio europeo de educación superior (EEES).

Moderados por el periodista Francesc Cruanyes, el debate se dividió en cinco bloques: la situación actual de la UB; financiación: el déficit, retos y recursos; docencia y alumnos; investigación y transferencia, y profesorado y personal de administración y servicios (PAS). La situación económica, sobre todo el déficit acumulado, que a final de año puede superar los 100 millones de euros, ocupó una buena parte de sus exposiciones. Todos apostaron por un cambio en el sistema de financiación, generar más ingresos propios, y por dar más voz a los estudiantes. Los cuatro calificaron al EEES de "oportunidad" y hablaron de la necesidad de explicarlo mejor a los estudiantes y profesorado, pero sólo Alemany dejó claro que si no hay dinero para aplicarlo, "es mejor plantarse antes que hacerlo mal o a medias".

Norbert Bilbeny. El catedrático de Ética se presentó como el único candidato alternativo capaz de impulsar la acción de gobierno "independiente y rigurosa" que necesita la UB. Se comprometió a modificar las estructuras de gobierno para recuperar "la autoridad perdida", encargar una auditoría, elaborar un plan de viabilidad y "escuchar y tratar bien" a la comunidad educativa.

Dídac Ramírez. Un "cambio tranquilo y profundo" es lo que propuso el catedrático de Matemática Financiera, cuya candidatura, dijo es la única que representa la "renovación". Habló de impregnar a la comunidad universitaria de la cultura "de responsabilidad social y corporativa", con cambio de estatutos incluido. Se comprometió a "no aumentar tasas, ni despidos, ni cerrar comedores".

Marià Alemany. El catedrático de Nutrición y Bromatología fue crítico con la actual estructura de la universidad, que calificó de "obsoleta y anquilosada", que no propicia "la democracia interna, genera mediocridad, despilfarra recursos, y menosprecia y maltrata a la comunidad universitaria". Apostó por la información y la transparencia.

Josep Samitier. Pagó el peaje de ser actual rector en funciones. El catedrático de Electrónica fue el centro de las críticas, a las que replicó con sus propuestas que "son integradoras, concretas y factibles para asumir los retos". Se mostró partidario de modificar estructuras de gestión y de otorgar más voz y relevancia a docentes, estudiantes y PAS.

31.10.08
Debat sense gaire debat
Marcel Barrera - El Punt

Només el parc científic i el finançament enfronten els candidats al rectorat de la UB. Els quatre aspirants coincideixen a veure l'EEES com una oportunitat pel futur de la universitat

El pròxim dijous 6 de novembre només dos dies després de les eleccions nord-americanes per triar el nou inquilí de la Casa Blanca, a Washington, s'escollirà el nou capitost de la Universitat de Barcelona (UB), que ocuparà el despatx de rector a la plaça Universitat de Barcelona. El debat d'ahir entre els quatre candidats –Marià Alemany, Norbert Bilbeny, Dídac Ramírez i Josep Samitier– va servir per confrontar idees i exposar els eixos dels programes de cadascú, però de debat n'hi va haver poc a causa d'una mecànica que va encotillar la sessió amb torns d'intervencions de dos minuts per candidat i blocs de només 5 minuts per abordar en forma de debat cadascun dels 5 grans temes plantejats com docència i estudiants o recerca.

Els candidats coincidien bastant amb la necessitat de fer pujar la UB en els rànquings internacionals, en la reforma dels estatuts –Alemany i Ramírez ho van defensar–, a fer un rectorat fort –hi van fer referència Ramírez i Bilbeny– i fins i tot sintonitzaven a l'hora de veure l'adaptació a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) com una oportunitat que requeriria, això sí, diàleg i escoltar molt els estudiants. Només cap al final, els candidats es van deixar anar, i Ramírez, Alemany i Bilbeny van buscar el cos a cos amb crítiques a Josep Samitier, el candidat que representa la línia de govern més continuista, sobre la política respecte al parc científic. L'altre gran tema del debat va ser el del dèficit històric de prop de 80 milions d'euros, un capítol en què Josep Samitier es va voler desmarcar d'algunes decisions dels últims governs de la universitat dels quals ha format part: «El nostre full de ruta respecte al finançament seran els informes d'experts de la Universitat de Barcelona; no els de cap altra». Samitier, que parteix com a favorit juntament amb Dídac Ramírez per passar a una més que probable segona volta de les eleccions, es va presentar ahir amb un programa que va definir com a «plural, integrador i coherent». Bilbeny va dir que representava l'«alternativa», mentre que Dídac Ramírez es va presentar com el candidat «renovador» i el del «canvi tranquil sense trencadisses». Alemany va prometre acabar amb la corrupció i les irregularitats en les promocions.

La manera de fer front al dèficit acumulat que arrossega la Universitat de Barcelona (UB), xifrat en uns 80 milions d'euros, i l'adaptació dels estudis a Europa van centrar ahir el debat protagonitzat pels quatre candidats a rector de la UB, els catedràtics Josep Samitier, Dídac Ramírez, Norbert Bilbeny i Marià Alemany, de cara a les eleccions del 6 de novembre.

Samitier, actual rector en funcions i vicerector en l'anterior equip, liderat per l'ara secretari d'Estat d'Universitats Màrius Rubiralta, va ser en aquest capítol el centre de les crítiques dels altres tres aspirants, que van acusar-lo de falta de transparència en els comptes i de formar part d'un equip que no ha aconseguit frenar la despesa. Samitier va rebutjar aquestes acusacions afirmant que els últims anys el dèficit s'ha pogut "contenir" i va reclamar una millora del model de finançament de la universitat.

Pel que fa a l'adaptació dels títols a Europa, els candidats van coincidir en la necessitat d'aprofitar el procés per millorar la qualitat de la docència i donar més veu als estudiants en el disseny de les carreres. A l'inici de l'acte, una vintena d'alumnes van escenificar una paròdia per denunciar la supeditació de les universitats a les empreses.

30.10.08
Debat entre els candidats

Els aspirants a rector han debatut avui al Paranimf de l'Edifici Històric de la Universitat. El debat s'ha estructurat a partir de cinc blocs temàtics i ordre d'intervenció preacordats. Durant aproximadament una hora i mitja, els candidats han defensat els projectes de govern que han recollit en els programes electorals respectius i han aportatla seva visió personal de la situació actual i futura de la Universitat de Barcelona. Ha moderat el debat Francesc Cruanyes, director del programa de TVE '59 segons'.

29.10.08
Visita a les Facultats de Física i Química, Biologia i Geologia

Els membres de l'equip han visitat les facultats de Física i Química, Biologia i Geologia.
S'ha presentat el programa i el projecte FAREM UB.

28.10.08
Visita al Campus Bellvitge

La candidatura ha visitat el Campus de Bellvitge i s'ha reunit amb diverses autoritats acadèmiques d'Infermeria, Podologia, Odontologia i Medicina. A les 12 hores ha tingut lloc l'acte de presentació del programa i de l'equip que ha comptat amb intervencions dels asistents.

22.10.08
Empieza la cuenta atrás para la elección del rector de la UB
Redacción - La Vanguardia

Los quatro aspirantes a rector de la Universidad de Barcelona (UB), Marià Alemany, Norbert Bilbeny, Dídac Ramírez i Josep Samitier, iniciaron ayer la campaña electoral, que concluirá el 4 de noviembre. Las elecciones, a las que están convocadas 60.000 personas, serán el día 6 de noviembre, en una primera vuelta. Si ninguno obtiene mayoría absoluta, se celebrará una segunda vuelta el día 11. Cada candidato dispone de 5.000 euros para actos de campaña.

21.10.08
En complejidad, de hoy a mañana
Baltasar Porcel - La Vanguardia

De las 75 universidades españolas, ninguna figura entre las consideradas 100 universales mejores

Crisis?, más de una. Suponiendo que todo el lío no venga de nuestra incapacidad exploradora y creadora. Así, se sabe que de las 75 universidades existentes en España, ninguna figura entre las consideradas 100 universales mejores. Y que sólo una de aquí, la de Barcelona, está entre las también 100 primeras europeas que constan en los rankings de referencia, como el de la Universidad de Shanghai y el Times Higher Education QS World University. Según este último, la nuestra a la vez se halla en el lugar 190 entre las del mundo. Pero ojo: también se especula que España puede retroceder en el escalafón, habida cuenta de los indicadores en pugna, supongamos la opinión de especialistas internacionales o el número de premios Nobel que se tienen o han tenido en plantilla. En el primer caso, la precariedad es evidente; en el segundo, nada de nada.

Cierto es que no hay que sacralizar los rankings, a veces demasiado convencionales. Pero son aceptados por la comunidad académica y consultados por los estudiantes y las empresas cuando deben elegir una universidad para matricularse o solicitar sus servicios. Además, nuestra posición revela también la sociedad en la que se produce la frágil situación, la dudosa bondad del Estado y demás historias institucionales, con francachelas de pomposo localismo.

Luego, el Consejo de Universidades ha calculado que para competir con los paises del entorno sería necesaria una tercera parte más de los recursos disponibles. Y dicha sociedad, que debiera impelir y exigir a la universidad, plantea sus demandas de forma confusa, a menudo deseando una simple titulación profesional. Incluso ajena al mercado laboral. Amén de que el marco legal es insuficiente, traba la renovación que debiera darse. Mientras eso no cambie habrá que confiar en que los equipos rectorales resuelvan las cuestiones.

Por azar, la universidad barcelonesa pasa un momento clave para enfrentarse a este compremetido marco, pues el próximo 6 de noviembre se celebran elecciones a rector. Con cuatro enjundiosos candidatos. La tarea intelectual de uno de los cuales, Norbert Bilbeny, aprecio. de Marià Alemany y Josep Samitier tengo buenas referencias. Y esta columna refleja parte de un debate al que asistí articulado por otro, Dídac Ramírez Sarrió.

El cual, juicioso, reflexionaba que el centro sufre un déficit de 20 millones de euros anuales, 100 millones acumulados en plena crisis económica general. Pero hay que tratarlo con cautela, pues un enfoque rectoral que solo tenga en cuenta los aspectos económicos, y deje en segundo término la concepción científico-humanística, puede resultar tan pernicioso como los absentismos padecidos. Porque de los 40.000 alumnos matriculados dependo mucho de nuestro futuro en su complejidad.

21.10.08
UB: quatre candidats per a un rectorat
Marcel Barrera - El Punt Digital

La Universitat de Barcelona inicia avui una campanya electoral marcada per l'adaptació a l'EEES i el dèficit històric.

Un any abans del que era previst a causa de la marxa a Madrid de l'exrector Màrius Rubiralta com a secretari d'estat d'Universitats, la Universitat de Barcelona (UB) inicia avui una cursa electoral a la qual estan cridats a participar el 6 de novembre més de 60.000 persones, entre estudiants, professors i personal d'administració i serveis. Durant la campanya, que estarà marcada pel procés de Bolonya i també pel dèficit del centre, que supera els 70 milions d'euros, se celebraran dos debats, un d'organitzat pels estudiants –29 d'octubre– i un altre per la UB –dia 30–. Cap dels candidats que es presenten no descarta un pacte de govern en el cas més probable que s'hagi d'anar a una segona volta, que se celebraria el dia 11 de novembre si ningú no obté majoria absoluta.

17.10.08
Norbert Bilbeny, Dídac Ramírez, Marià Alemany i Josep Samitier, candidats oficials a les eleccions a rector de la UB del pròxim 6 de novembre
Comunicació UB

La Junta Electoral Permanent de la UB ha proclamat avui Norbert Bilbeny, Dídac Ramírez, Marià Alemany i Josep Samitier candidats oficials a rector per a les pròximes eleccions del 6 de novembre de 2008. En aquestes eleccions, les segones que convoca la UB per sufragi universal ponderat del personal docent i investigador, els estudiants i el personal d'administració i serveis, tenen dret a vot més de 60.000 persones. Si cap candidat obté la majoria absoluta el 6 de novembre, es farà una segona volta el dia 11 del mateix mes i es proclamarà rector el candidat que obtingui la majoria simple de vots.

Els candidats:

Norbert Bilbeny i Garcia (Barcelona, 1953). És catedràtic d'Ètica i director del Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica. Membre del Consell de Govern de la UB i ha estat secretari de la Facultat de Filosofia. Cofundador i president del Comitè per a la Integritat de la Recerca Científica de Barcelona de l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària (IMAS), és director del màster en Immigració i Educació Intercultural de la UB. Ha estat fundador i director de l'Observatori d'Ètica Intercultural (Parc Científic de Barcelona) i les seves àrees de recerca se centren en l'ètica fonamental, l'ètica intercultural, l'ètica de la ciutadania europea i del cosmopolitisme. Al llarg de la seva carrera professional, ha estat guardonat amb els premis Joan Estelrich (1979), Josep Pla (1984) i Anagrama (1987). A més, Bilbeny ha publicat uns 30 llibres acadèmics sobre pensament moral i polític.

Dídac Ramírez i Sarrió (Barcelona, 1946). Llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació per la UB. Doctor per la UB en Ciències Econòmiques i Empresarials, i en Filosofia i Ciències de l'Educació. Catedràtic d'Universitat (1990). Ha estat vicedegà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials (1984-1989) i vicerector d'Economia i Administració (1990-1994). Ha presidit la Societat Catalana de Filosofia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans (2001-2006), i tresorer del FC Barcelona (2003). És director del Departament de Matemàtica Econòmica, Financera i Actuarial de la UB, i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres (2002). A la UB és també responsable del Grup de Recerca 'Investigació en Anàlisi Financera i de la Incertesa' i membre del Grup Consolidat d'Innovació Docent 'Noves Metodologies per a l'Ensenyament i l'Aprenentatge en Matemàtica Financera i Actuarial'.

Marià Alemany Lamana (Barcelona,1946). Llicenciat en Biologia per la UB (1968), on també es va doctorar (1972). Va cursar estudis postdoctorals a Saint Louis, Estats Units (1973-1974). Ha estat professor a la UB (1968-1977), a les Illes Balears (1977-1982), a UB-Química de Tarragona (1982-1986), i UB-Biologia (des del 1986). També ha estat professor adjunt de Fisiologia (1974), agregat (1977) i catedràtic de Bioquímica (1981) i de Nutrició (2001). Ha investigat les relacions entre nutrients i metabolisme, i els mecanismes de control del pes corporal, ha publicat més de 300 treballs i 6 patents, i ha dirigit 16 tesines i 16 tesis. Té 7 trams docents, 6 de recerca i cap de gestió. És responsable de la creació d'una spin-off de la UB, OED SL, per desenvolupar medicaments contra l'obesitat. Ha estat guardonat amb els premis Danone (1995), Grande Covián (1996), el Wasserman Award (2001) i la Medalla Narcís Monturiol (2003).

Josep Samitier i Martí (Barcelona, 1960). Catedràtic d'Electrònica de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. Ha exercit de cap d'estudis d'Enginyeria Electrònica i de director del Departament d'Electrònica. Avaluador de l'ANEP, AQU i de SISE de titulacions, departaments i centres de recerca. Va ser col·laborador del Servei d'Atenció a l'Estudiant (Gaiu). Ha participat també en grups d'innovació docent i en congressos de millora de la docència en el seu àmbit. Membre de les comissions dels darrers plans d'estudi de la Facultat de Física. Expert en metodologia d'avaluació de la qualitat universitària. És membre de d'Institut de Nanociència i Nanotecnologia de la Universitat de Barcelona (IN2UB). Ha dirigit 12 tesis doctorals. És coordinador de la Plataforma Tecnològica Espanyola de Nanomedicina des de la seva fundació. Premi Ciutat de Barcelona l'any 2003 en la categoria d'innovació tecnològica. Des de juny de 2005 ha estat vicerector de Política Internacional. I vicerector d'Innovació i Programes Internacionals de Recerca. Des del 21 d'abril de 2008 rector en funcions.

60.000 persones convocades a votar

Les més de 60.000 persones amb dret a votar el dia 6 es distribueixen en quatre col·lectius d'electors, el vot de cadascun dels quals té un valor diferent: professorat doctor dels cossos docents universitaris (el conjunt del vot d'aquest col·lectiu té un valor del 51 % del total); altre personal docent i investigador (valor equivalent al 9 % del total); alumnat d'ensenyaments de primer i segon cicles i de doctorat (30 %), i personal d'administració i serveis (10 %).

17.10.08
El futuro de la UB, en campaña
Mercè Beltran - La Vanguardia

La Universitat de Barcelona proclama hoy los candidatos a las elecciones a rector

Marià Alemany, Norbert Bilbeny, Dídac Ramírez y Josep Samitier. Si no hay sorpresas de última hora, los cuatro doctores serán proclamados hoy candidatos a rector de la Universitat de Barcelona (UB), una de las instituciones más numerosas y veteranas del sistema universitario español y la única que aparece entre las 100 mejores del mundo en los rankings internacionales. Unas 60.000 personas están convocadas a las urnas para el 6 de noviembre (11 en caso de segunda vuelta). La elección es por sufragio universal, aunque cada grupo pondera de forma distinta - 51% profesorado; 9% personal docente e investigador; 30% alumnos y 10% personal de administración y servicios-. El déficit acumulado de cerca de 100 millones de euros y la modernización de la entidad serán asuntos de campaña, a tenor de sus programas electorales. Los cuatro responden a las mismas preguntas de La Vanguardia.... Més informació

El catedràtic d'economia Dídac Ramírez, un dels quatre aspirants al rectorat de la Universitat de Barcelona (UB), va situar ahir la necessitat de millorar el finançament de la universitat i de combatre el dèficit acumulat, d'uns 100 milions d'euros, com un dels eixos "crucials" del seu programa, alhora que va sostenir que l'actual situació de crisi pot ser aprofitada també com a "oportunitat de canvi".

Acompanyat de bona part de l'equip que concorrerà amb ell a les eleccions del pròxim 6 de novembre, Ramírez va defensar l'impuls d'un canvi "tranquil però profund" a la universitat. A banda d'un millor finançament, aquest canvi hauria de materialitzar-se també en una autonomia "efectiva i no nominal", en l'assumpció d'una "cultura de la responsabilitat que impregni tota la institució, en una excel·lència "sota criteris d'eficiència, eficàcia i equitat" i en un model d'universitat científico-humanístic que "contraresti l'economicista imperant".

Pel que fa a la solució del dèficit, el candidat va argumentar que la millora del finançament ha de provenir no només d'una racionalització de la despesa sinó també d'un increment dels ingressos propis de la universitat, situant la UB "a la societat" i potenciant la formació de professionals de les empreses o incrementant les patents. Entre les seves propostes hi figura la creació d'un comissionat i d'un consell assessor en matèria econòmica i un vicerectorat d'Arts i Cultura.

15.10.08
El candidato a rector de la UB Dídac Ramírez propone convertir el déficit de la universidad en "una oportunidad"
Europa Press

Lanza un mensaje de implicación a los estudiantes para adaptar Bolonia

Uno de los cuatro candidatos a rector de la Universitat de Barcelona (UB), Dídac Ramírez, sostuvo hoy que convertirá el déficit de 20 millones de euros anuales de la universidad en una "oportunidad".

"La crisis debe convertirse en una oportunidad", apuntó, y matizó que lo hará a través de la racionalización del gasto y el incremento de ingresos propios de la universidad, como por ejemplo aumentar el número de patentes.

"No es el mejor momento para que las administraciones públicas aporten dinero a las universidades", dijo, pero confío en que el Govern no propondrá un recorte de presupuestos "como sucede en la Comunidad de Madrid".

Ramírez concretó que la universidad deberá fomentar la innovación y situarse en el mercado para que las empresas acudan a ella con el fin de formar profesionales. En este sentido, anunció la creación del Comisionado de Asuntos Económicos que, si ganan, dirigirá el profesor en Económicas Gonzalo Berna.

El candidato aseguró que el rector en funciones, Josep Samitier, no consigue más ingresos porque "no presenta un programa atractivo", y criticó que el déficit de la universidad --que será en total de 100 millones de euros acumulados-- se ha financiado con remanentes, y no por la vía del endeudamiento.

"¿De dónde saldrán los 20 millones de este año? No se sabe", formuló, pero aseguró que cuando los remanentes se acaben, "la situación se agravará".

EL CAMINO HACIA BOLONIA

Otra de las propuestas del candidato es implicar a los estudiantes en el proceso de adaptación de las titulaciones al Espacio Europeo de Educación Superior (EEES), que la candidata a vicerrectora de docencia, Amèlia Díaz, resumió con la fresa: "Os escucharemos".

Díaz matizó que apoyará a los alumnos en la conciliación de la vida laboral, social y de estudiante, y que el rectorado actuará como "acompañante del proceso Bolonia".

La candidata avanzó que en los próximos años llega el "verdadero trabajo", y que a base de "no crear angustias", se establecerá un proceso de información hacia los estudiantes sobre todas las implicaciones del nuevo marco universitario.

Entre otros puntos, Ramírez también destacó su objetivo de orientar la universidad hacia un modelo científico-humanista. En este sentido, el lema de campaña es 'Farem UB', que nace de las iniciales de los cinco propósitos: financiación, autonomía, responsabilidad social, excelencia y el modelo científico-humanista.

VIEJAS DISCUSIONES

Ramírez retomó hoy la propuesta de adaptar los títulos a tres años de grado más dos de máster como se discutió en un primer momento a nivel ministerial. Hoy las titulaciones españolas se adaptarán con cuatro años de grado más uno de máster.
"Acabaremos [implantando] con el 'tres más dos' porque el 'cuatro más uno' genera tensión interna, no se aguanta y habrá un cambio en el Ministerio", pronosticó.

Tras una campaña de diez días, las elecciones se disputarán el próximo 6 de noviembre entre Ramírez, el "continuista" Josep Samitier, el "rupturista" Marià Alemany, y el catedrático de Filosofía, Norbert Bilbeny.

Los candidatos más votados pasarán a una segunda ronda que se celebrará el 11 de noviembre, jornada que decidirá quien dirige la UB y su incipiente proceso de adaptación a Bolonia.

13.10.08
Quatre candidats aspiren a ocupar el rectorat de la UB
Carol Biosca - Avui

Josep Samitier, Dídac Ramírez, Norbert Bilbeny i Marià Alemany presenten les seves candidatures. La primera volta dels comicis se celebrarà el pròxim 6 de novembre

La Universitat de Barcelona (UB) va donar divendres el tret de sortida a la cursa a les eleccions al Rectorat amb l'inici del període de presentació de candidatures. Quatre catedràtics, si no hi ha cap sorpresa d'última hora, concorreran als comicis del 6 de novembre, avançats per la marxa del rector Màrius Rubiralta, l'abril passat, a la secretaria d'Estat d'Universitats.

La Universitat de Barcelona (UB) va donar divendres el tret de sortida a la cursa a les eleccions al Rectorat amb l'inici del període de presentació de candidatures. Quatre catedràtics, si no hi ha cap sorpresa d'última hora, concorreran als comicis del 6 de novembre, avançats per la marxa del rector Màrius Rubiralta, l'abril passat, a la secretaria d'Estat d'Universitats.

El catedràtic d'electrònica i actual rector en funcions, Josep Samitier, home de confiança de Rubiralta que va ser vicerector d'innovació en el seu mandat, representa l'opció continuista, tot i haver renovat més del 50% de l'equip per encabir-hi "totes les sensibilitats". Molt vinculat al món socialista, defensa un projecte "integrador i plural".

Impulsor del parc científic de la UB, Samitier ha destacat els últims anys per la seva tasca d'investigador, si bé en el seu historial figuren diversos càrrecs de gestió vinculats a la docència, entre els quals el de cap d'estudis i director de departament, a més de ser un expert en mètodes d'avaluació de la qualitat.

El catedràtic d'economia financera i comptabilitat Dídac Ramírez opta per segon cop consecutiu al rectorat amb un projecte decidit a millorar la situació econòmica de la universitat, que té el pressupost prorrogat i arrossega un dèficit històric de 80 milions. La seva solvència com a vicerector econòmic en l' època Bricall avala, segons els seus afins, la seva idoneïtat.

Ramírez, doctorat també en filosofia i ciències de l'educació i militant del PSC, és, segons les fonts consultades, el candidat que juntament amb Samitier pot arrossegar més vots. Presenta un equip "entrenat a treballar transdisciplinàriament" que en reforçaria "el vessant humanístic".

El filòsof Norbert Bilbeny, expert en ètica intercultural i membre del consell de govern, presenta una candidatura encapçalada per un equip "radicalment nou", i defensa un programa "recolzat en un projecte d'universitat propi". Bilbeny es declara "independent" i aposta per una universitat "menys burocràtica" i "més transparent i eficient en la gestió". Posa l'accent en la necessitat de reforçar el vessant formatiu de la institució, i planteja donar un impuls "quantitatiu i qualitatiu" a la recerca.

El nutricionista Marià Alemany repeteix com a candidat, abanderant el discurs més crític amb la universitat, on considera que ha proliferat "la mediocritat, la impunitat i la corrupció". Militant de base del PSC "sense amics polítics", situa en el punt de mira la necessitat de combatre "l'amiguisme, la funcionarització del professorat i la "malversació de fons", i fa de la docència, l'eix del seu programa.

Ramírez, Samitier, Alemany y Bilbeny se disputan el puesto de rector de la UB

La mayor universidad catalana, la de Barcelona, celebra elecciones a rector. Como ocurrió hace tres años, candidatos no faltan y son cuatro catedráticos los que han anunciado que se presentan: Norbert Bilbeny, Dídac Ramírez, Josep Samitier, rector en funciones, y Marià Alemany. Un total de 60.000 alumnos, profesores y personal de administración y servicios podrán elegir en primera vuelta el próximo 6 de noviembre a uno de los cuatro candidatos. Si ninguno obtiene mayoría absoluta, los dos con más votos irán a una segunda vuelta. Josep Samitier tomó en abril las riendas del rectorado de forma provisional tras la dimisión anticipada de Màrius Rubiralta al ser nombrado secretario de Estado de Universidades. La gestión, la reducción del déficit, la adaptación a los criterios europeos y la investigación polarizan algunos de los ejes programáticos de los candidatos. El déficit acumulado por la UB era de 75 millones de euros al finalizar 2007, según la universidad. El déficit de ese año fue de 20 millones, dos menos que en 2006.

DÍDAC RAMÍREZ: "Corremos riesgo si no atajamos el déficit"

Catedrático de Economía Financera y Contabilidad. Ha sido vicerrector y tesorero del FC Barcelona en la etapa de Enric Reyna como presidente.

Ramírez quiere "consolidar la UB como la mejor universidad española y seguir progresando en el reconocimiento internacional y social". Defiende "incrementar la financiación y eliminar el déficit, sin perjuicio de la mejora en la calidad docente, investigadora y de gestión". El candidato quiere que el proceso "de adaptación al Espacio Europeo de Educación Superior responda a las necesidades de los estudiantes y a las demandas de la sociedad".

Para Ramírez, "el creciente déficit es un grave escollo para el buen funcionamiento de la UB. Si no se remedia, el futuro de la institución como universidad de referencia corre un claro riesgo". Aun así, dice que "el futuro está lleno de esperanza gracias a la principal fortaleza de la UB: la cotidiana labor individual y colectiva de su profesorado, sus estudiantes y su personal de administración y servicios".

JOSEP SAMITIER: "Hay docentes de valía y oferta de calidad"

Catedrático de Física y coordinador de la Plataforma de Nanomedicina. Rector en funciones. Ha sido director de departamento y vicerrector de área Internacional e Innovación.

Samitier plantea "construir entre todos el proceso de adaptación de las titulaciones al Espacio Europeo de Educación Superior". También "mejorar los mecanismos de gestión de la información para facilitar la tarea al usuario y adecuar los recursos económicos a la actividad universitaria y a las misiones que la UB realiza con un compromiso de máxima eficacia". Defiende "hacer partícipes a todos, estudiantes, personal de administración y servicios, docentes e investigadores de un proyecto común, enriquecedor y plural".

"Tenemos docentes de gran valía, pero con una pirámide de edad inadecuada. La oferta para los estudiantes es extensa y de calidad, con gran capacidad de investigación en muchos ámbitos, pero con financiación insuficiente. Existe un gran activo histórico y liderazgo reconocido internacionalmente", recalca.

NORBERT BILBENY: "Nos dejan una hipoteca con un gran déficit"

Catedrático de Ética en la Facultad de Filosofía de la UB. Dirige el Departamento de Filosofía Teorética y Práctica y el Master en Inmigración y Educación Intercultural.

Bilbeny aboga por "un nuevo equipo de gobierno, independiente de altos cargos actuales y con un programa asentado en un proyecto de recuperación y empuje". Entiende la UB como una "organización profesional del conocimiento al servicio de la sociedad y de la educación. La base es la formación y el objetivo clave, la investigación". El candidato quiere "adoptar una dirección propia en el proceso europeo, haciéndolo más claro y participativo. Más eficacia, pero al mismo tiempo, más bienestar y énfasis en los comportamientos éticos".

"El anterior equipo nos deja un déficit económico ingente. Deja también un programa a medio hacer, a causa de la dimisión del rector. Después de Bricall -rector hace una década- la UB ha perdido liderazgo y pensamiento propio. Sufre burocratismo y una deriva tecnocrática".

MARIÀ ALEMANY: "Existe arbitrariedad y mediocridad"

Catedrático de Nutrición. Investigador del control del peso corporal. Ha publicado más de 300 artículos científicos y una novela.

Alemany defiende "respeto a la dignidad y a los derechos de los universitarios". Y "plena participación y representatividad real, responsabilidad y la transparencia en la gestión, con un equilibrio económico sostenible".El candidato también propone "mejorar las condiciones de trabajo y la eficiencia del gobierno de la UB". Aboga por "simplificar los procedimientos administrativos y las normas, la reorganización racional de la docencia y la investigación optimizando recursos".

A su juicio, existe una "docencia programada de espaldas a la sociedad". Hay "carencia de responsabilidades, corrupción, arbitrariedad, mediocridad, déficit económico y condiciones de trabajo precarias". Pero también un "potencial humano de primera categoría, mayor capacidad investigadora, tradición de resistencia y adaptación".

11.10.08
La UB torna a les urnes
Pep Martí - El Triangle

Josep Samitier, Dídac Ramírez, Marià Alemany i Norbert Bilbeny es perfilen com els quatre candidats, de moment, al rectorat de la Universitat de Barcelona (UB), que passa un moment difícil econòmicament.

El nomenament de l'anterior rector de la Universitat de Barcelona, Màrius Rubiralta, com a secretari d'Estat d'Universitats del Govern espanyol ha obligat a avançar les eleccions al rectorat. Però Rubiralta, un home del grup d'investigadors vinculat al Parc Científic, continua pesant, i molt, en l'actual procés electoral. El seu vicerector de Recerca, Josep Samitier, actual rector en funcions, es presenta per governar la UB els pròxims quatre anys.

Les eleccions seran el 6 de novembre i, si calgués una segona volta, aquesta es faria l'11 de novembre. El cens està format per les més de 60.000 persones que formen la comunitat universitària de la UB, agrupades en quatre grans blocs. El professorat doctor vinculat de manera permanent a la universitat té un valor electoral del 51% dels sufragis; a la resta de professors i d'investigadors s'atribueix un 9%; l'alumnat té el 30% i el personal d'administració i serveis (PAS) es queda el 10% restant.

'sociovergència' universitària
Curiosament, els quatre candidats poden ser etiquetats com a persones ideològicament progressistes. Però, més enllà d'això, les diferències són profundes quant al model universitari. Samitier és un químic molt apreciat en l'àmbit de la recerca i ha crescut a l'ombra de Rubiralta, de qui va ser segon quan l'ara secretari d'Estat dirigia el Parc Científic. És, doncs, el candidat continuista, molt vinculat al món socialista i proper al conseller Antoni Castells. Segons uns, el seu perfil és més suau que el de Rubiralta. Segons altres, és el rostre amable del continuisme d'un lobby biomèdic (vegeu peça) que ja fa massa anys que controla en favor de l'alta recerca, però en detriment del vessant més formatiu i cientificohumanista de la universitat.

A Samitier li dóna suport explícitament un altre científic, l'home de Convergència Democràtica a la UB, Enric Canela. Per això hi ha qui diu que Samitier és l'aposta sociovergent. Per arrodonir-ho, un dels seus puntals és la doctora Maite Vilalta, persona de la total confiança d'Antoni Castells.

Un sotrac econòmic
La UB arrossega un dèficit econòmic des de fa anys. El pressupost d'aquest any era deficitari, cosa que incompleix la legalitat, i va haver de ser prorrogat el de 2007. L'informe 8/2008 de la Sindicatura de Comptes assenyala que amb data 31 de desembre de 2005 la situació de la UB era de 45,90 milions d'euros de dèficit. Però el que ha suposat un llast molt fort ha estat la manera com es va materialitzar el Parc Científic. L'aposta de la UB pel Parc Científic ha estat elogiada des de molts sectors. En bona part, és mèrit de Màrius Rubiralta, quan era vicerector de Recerca en temps del rector Antoni Caparrós. En el seu moment, l'aleshores ministra d'Indústria, Anna Birulés, va prometre una forta ajuda econòmica del Govern central al Parc (fins a 8.000 milions de les antigues pessetes). Però Birulés va deixar l'Executiu, això no es va materialitzar i la UB es va embarcar en un procés que ha dut a un autèntic sotrac econòmic. Molts membres de la comunitat universitària elogien l'aposta del Parc Científic, però creuen que ha resultat massa cara. «És un autèntic forat negre», segons l'opinió d'un catedràtic veterà.

Aquestes eleccions poden ser cosa de dos, segons la majoria d'observadors de la comunitat universitària. El principal candidat alternatiu a Samitier és Dídac Ramírez, catedràtic de matemàtica financera. Es tracta d'un home que coneix els números, ja que va ser vicerector d'Economia amb Josep Maria Bricall en un equip que va deixar la UB en superàvit. Ramírez també té experiència en situacions de crisi econòmica, ja que va ser autor de l'informe que va clarificar l'estat del Barça després del desgavell de l'etapa de Joan Gaspart.

Ramírez és una persona del PSC i alhora ben relacionat amb sectors nacionalistes. El seu programa incideix en el component formatiu de la universitat i en l'enfortiment de la UB com a centre públic d'excel·lència. Sembla que ha aconseguit teixir un equip més ampli que el de les eleccions de 2005. En el seu entorn asseguren que la seva independència de criteri està demostrada i recorden que, fa tres anys, les elits acadèmiques vinculades al PSC van apostar fort per Rubiralta.

El nutricionista Marià Alemany, que va presentar-s'hi també fa tres anys, ha anunciat la seva candidatura. Alemany és, com ho era aleshores, el candidat guerriller: denuncia l'estat de corrupció i mediocritat que, segons ell, impedeix el desenvolupament de la UB. Pot incidir en aquells segments més radicals de la comunitat universitària. Curiosament, Alemany és un militant de base del PSC.

El filòsof Norbert Bilbeny és l'altre candidat. En els àmbits universitaris es donen poques possibilitats a la seva candidatura, però es tracta d'un personatge mediàtic i que, junt amb Alemany, pot acabar forçant una segona volta electoral. En tot cas, la seva candidatura ajuda Samitier en dividir el vot renovador.

'LobbY' poderós
En cercles de la Universitat de Barcelona s'explica que el cor del poder real a la UB està en mans d'un reduït nombre de persones vinculades al sector mèdic i bioquímic, i que incideixen directament sobre l'equip rectoral des de l'etapa del rector Antoni Caparrós. Són els qui van impulsar el projecte del Parc Científic. Un dels líders d'aquest bloc de poder és Joan Guinovart, director de l'Institut de Recerca Biomèdica del Parc. Màrius Rubiralta ha estat un home d'aquest sector, com també ho és Josep Samitier. Els científics crítics amb la marxa de la UB asseguren que són nombrosos els casos de vetos personals i carreres d'investigadors truncades per culpa d'alguns responsables del Parc, que han monopolitzat aquest espai. Sigui exagerat o no, el cert és que hi ha ressentiment en una part del sector científic envers l'equip de govern.

Las universidades catalanas prevén un año dificil por la adecuación a Bolonia y a la crisis

El curso universitario que hoy se inaugura oficialmente en el paraninfo de la Universitat de Barcelona agitado. Si el pasado caracterizado por los desencuentros entre los rectores y la Conselleria d´Innovació, Universitats i Empresa, este - en el que parece que las relaciones han mejorado- será en el que las universidades deberán trabajar duro para adaptarse, prácticamente de forma definitiva, al Espacio Europeo de Educación Superior (EEES), también conocido como proceso de Bolonia.

Més informació

10.9.08
El catedràtic d'Economia Dídac Ramírez sospesa presentar-se a rector de la UB per acabar amb el dèficit del centre
Europa Press

El catedràtic d'Economia Dídac Ramírez, que dirigeix el departament de Matemàtica Econòmica, Financera i Actuarial de la UB, es planteja tornar a optar al càrrec de rector de la Universitat de Barcelona (UB) per "resoldre la situació de dèficit de la universitat".

En declaracions a Europa Press, ha assegurat que encara no ha decidit "definitivament" si es presentarà al càrrec, i ha explicat que el dèficit acumulat de la universitat és de 80 milions d'euros, però l'estructural és de 20, xifres que Ramírez ha considerat "preocupants", tot i que ha admès: "No és que no tinguin solució".

Dídac Ramírez, que ja es va presentar a les eleccions del 2005 davant de Màrius Rubiralta --actual secretari d'Universitats-- ha confessat que aquesta és una de les seves motivacions per ocupar el càrrec, i ha revelat que el seu equip --que li donaria suport en una suposada candidatura-- confia en ell en aquest sentit.

D'altra banda, Ramírez ha mostrat la seva voluntat de defensar la UB com una universitat "científico-humanista", i, tot i que no ha volgut revelar més, ha admès "altres motivacions".

La presentació de Dídac Ramírez a les eleccions de la UB depèn del suport que percebi des de l'àmbit universitari. "Hi ha sectors de la universitat que ho veurien amb simpatia, però vull el màxim suport possible", ha comentat.