 |
Programa |
|
Relacions Internacionals i Institucionals
Les relacions internacionals són relacions institucionals fetes a nivell internacional; el bon funcionament d'aquestes relacions és basa sempre en unes relacions personals positives entre professors de les institucions implicades, tant en el camp de la recerca com en el de la docència. En aquest sentit, cal elaborar un mapa de les relacions internacionals actuals del personal de la UB i analitzar la seva correspondència amb els acords institucionals vigents per poder fer una política coherent. A partir de l'embranzida de la ciutat de Barcelona arran dels èxits del 1992, la UB té requeriments de moltes universitats de tot el món i cal tenir una política clara i explícita per evitar la dispersió i la fragmentació dels escassos recursos financers de què disposa. Els criteris han de ser clars respecte a la tradició de les relacions (mesurada en producció científica o docent), i la dimensió i perfil de les contraparts, com a mínim. A partir del mapa es podrà decidir obrir noves relacions que siguin necessàries per al conjunt de la universitat i seleccionar les persones adients per fer-ho. Cal millorar el suport a l'acció internacional dels professors i del personal, amb una millor gestió dels programes nacionals i internacionals i una política més oberta i transparent del seu repartiment. Probablement caldrà incrementar el pressupost destinat a aquestes activitats, sempre partint de la convicció general que la tasca que cal fer és clau per al futur de la UB en el seu conjunt (millora de la docència i la recerca, captació de nous estudiants, etc). En aquest finançament caldrà activar i potenciar totes les fonts nacionals i internacionals, sobretot a partir de xarxes i projectes europeus, per tal d'alleugerir la dependència del pressupost corrent. La selecció dels professors, els estudiants i del personal que tenen o volen tenir relacions internacionals ha de permetre avançar en la política d'elaboració de les línies estratègiques del desenvolupament de la nostra universitat. Relacions Internacionals no pot ser un departament a part de la resta i basat només en les competències lingüístiques dels professors. La producció científica i la qualitat docent han de ser les bases de l'exportació i la importació, i els objectius del vicerectorat han de ser compartits amb els acadèmics, de recerca i de personal. Caldrà encoratjar i reforçar les competències lingüístiques dels especialistes que es vulguin recolzar, més enllà de l'anglès. Aquest funcionament s'ha de completar amb la integració en la mateixa lògica i en la mateixa unitat de tot l'ensenyament virtual de la UB. Igualment s'ha de completar amb una gestió centralitzada, intel·ligent i competent dels nous postgraus, que han de ser interdisciplinaris, oberts a les necessitats canviants de la nostra societat, eficients (amb sortides professionals cap a institucions i empreses) i que han de permetre aprofitar al màxim la riquesa qualitativa de la plantilla docent de la UB. Cal aprofitar les bones pràctiques acumulades fins ara en tots aquests camps i parlar-ne amb els responsables. Cal situar la UB en el nivell que li correspon entre les altres institucions catalanes, espanyoles i europees, encare més amunt de l'honorable lloc en què avui apareix. Cal desplegar una política específica en aquest sentit, que permeti governar amb fermesa sense crear enfrontaments constants amb el govern o amb les institucions del país. Cal cooperar amb totes les institucions d'ensenyament superior, amb generositat i esperit de servei tot desenvolupant un sistema universitari català autèntic. Cal establir llaços de tota mena amb les administracions locals, la Diputació i els ajuntaments, que permetin una permeabilització dels fruits de la tasca universitària cap a la nostra societat i diversificar els recursos financers. Cal aprofundir especialment les interrelacions amb la ciutat de Barcelona a través dels diversos campus de la UB , tots ells tan urbans que hi estan vinculats des de fa segles. Cal difondre l'extensió universitària a tots els grups socials, d'edat, de gènere, d'orígens diferents, a través dels mecanismes existents i crear-ne de nous, sempre amb una política de transparència i eficàcia de la gestió, tan econòmica com social. Cal estimular el paper multicultural i multigeneracional que la universitat sempre ha tingut i que ha de mantenir i ampliar davant els nous reptes de la societat contemporània. Cal mantenir i ampliar encara més el lideratge de la xarxa d'universitats Lluís Vives, que es va generar a la UB ja fa més de 15 anys. Cal ser el referent de la cultura catalana en tot el nostre àmbit cultural i en tot el món. El correcte funcionament d 'Els Juliols de la UB , tal com s'havia pensat en el seu inici, és una de les bases d'aquestes relacions, ja que permet captar diners d'institucions i empreses a canvi de respondre amb les activitats acadèmiques que elles necessiten; permet tenir obert l'edifici central de la UB durant el juliol col·laborant amb l'Ajuntament de Barcelona i amb d'altres ajuntaments catalans a desenvolupar programes culturals amplis amb vista a l'acolliment del turisme creixent; permet tenir un aparador periòdic dels pols d'excel·lència de la UB ; permet cercar els professors i les temàtiques que la UB encara no té; permet tenir un banc de proves per a nous ensenyaments; permet, en fi, constituir una finestra pública de la UB de cara a la societat.
Què FAREM
Com ho FAREM
|