 |
Programa |
|
Comunicació i Informació
La UB, institució amb vocació capdavantera en el seu àmbit, ha patit tradicionalment unes mancances molt notables en l'aspecte comunicatiu i de relació amb la societat, circumstància que li ha restat moltes possibilitats a l'hora de fer visibles les seves investigacions i el seu posicionament dins la societat que l'envolta. Una d'aquestes mancances deriva directament del fet de no comptar amb uns estudis de Ciències de la Comunicació. Una altra causa objectiva d'aquesta situació rau en el fet que per circumstàncies d'ordre molt divers, s'ha menystingut la importància de la política editorial, que en definitiva és la forma que té una institució com la nostra de posar a l'abast de la societat els avenços en recerca. Això ha produït la paradoxa que la UB, tot i ser una universitat capdavantera en recerca, no té a hores d'ara una política editorial a l'altura de la recerca que produeix. Això provoca en els seus propis investigadors un allunyament respecte al servei editorial que els pot prestar la institució a la qual pertanyen, de manera que no recorren a ell si no és en darrera instància. Per tot això, tenim la voluntat de dignificar i prestigiar els serveis editorials de la UB, per tal d'aconseguir que els professors-autors se sentin orgullosos de publicar en una editorial de qualitat que els doni prestigi i ensems, que el personal encarregat de materialitzar aquesta tasca senti també la satisfacció i l'orgull d'ajudar de forma important en la millora del prestigi de la institució. Alhora s'imposa la necessitat de realitzar un replantejament a fons de la política referent a les publicacions periòdiques en format paper, tot prenent en consideració la importància que van adquirint les revistes on line . Així mateix, creiem que aquests objectius són perfectament compatibles amb un enfocament empresarial que, tot i primar la qualitat, els faci rendibles. És també una realitat indefugible la constatació que els canals i els fluxos d'informació no discorren gairebé mai seguint els criteris mínims de qualitat i rigor desitjables. És força usual a casa nostra que els documents que cal discutir en una reunió qualsevol arribin just el dia abans, si no el mateix dia de la convocatòria. Això constitueix, si més no, una manca notable de consideració envers els convocats, si no és el cas de desídia o mala voluntat. Així mateix, és molt sovint també una realitat no desitjable el fet que el personal dels diversos estaments de la casa es trobi immers dins d'un flux d'informació excessiu i inútil que retarda la presa de decisions. A més, la situació es complica encara més quan la implementació de tasques s'ha de fer a través de l'ús d'uns aplicatius no sempre prou contrastats ni meditats, i que en lloc d'ajudar, com hauria de ser, dificulten l'acció i obliguen a repetir-la mantes vegades. I, com és prou conegut, el resultat de tot això és una pèrdua progressiva de temps que sol anar unida a un augment del malestar dels usuaris en front dels impulsors d'aquestes tècniques de treball. Tot plegat ens aboca a una situació en què, més que pertànyer a la societat de la informació, sembla que ens integrem en una societat de la desinformació i del desori. I atès que no es tracta d'una qüestió merament cosmètica, cal escometre-la amb serietat i cercar i trobar la forma de facilitar i no dificultar el treball dels administrats. I d'una manera complementària s'hauria d'aconseguir que els canals de comunicació de sentit contrari, és a dir, de baix cap a dalt, fossin clars i fluids; i no ens estem referint només als mitjans informàtics, sinó també a les relacions personals: qualsevol membre de la UB ha de tenir la possibilitat de presentar de forma directa als vicerectors corresponents les seves observacions, queixes o suggeriments, i poder-ho fer en un marge prudencial de temps, sense haver d'esperar mesos. No tenir cura d'aspectes, aparentment mínims com aquests, és causa d'un profund decensís i, a la fi, reverteix en un manca d'implicació i en un allunyament de la institució: hom pertany a la UB, però no se sent de la UB. La tasca que cal realitzar és àrdua, complicada i de llarg abast.
Què FAREM
Com ho FAREM
|