Programa

Organització, Serveis i Política Econòmica

L'àrea econòmica abasta tant les funcions d'organització com les de gestió eficient assumides directament pel Rector, que serà assistit pels comissionats d'Afers Econòmics i de Fundacions, i per un Consell assessor, amb la implicació del vicerectorat d'Administració i Organització i el d'Arts, Cultura i Patrimoni.

Organització

Respecte a l'organització de la UB, cal tenir en compte tot el grup UB: els campus i els centres, les fundacions i el seu patrimoni. Una bona organització de la UB permet tant millorar-ne la gestió econòmica com fer-la més eficient, a més d'un millor aprofitament i coneixement de tots els seus serveis i del personal.

L'entramat de zones i edificis que actualment acull gairebé 60.000 persones entre professors, estudiants, investigadors i PAS, s'organitza en 6 campus i 19 centres, als quals s'hauria d'afegir els serveis centrals. Cal analitzar i millorar les comunicacions entre aquesta dispersió d'espais, així com garantir un còmode accés als serveis universitaris per a tots els membres de la UB.

Actualment també hi ha a la universitat quatre fundacions patrimonials i cinc fundacions de gestió. Aquestes entitats actuen de forma independent sense cap mena de coordinació, i, per tant, no hi ha aprofitament de sinèrgies que es podrien produir corregint duplicitats en costos i activitats amb una estructura de grup.

Què FAREM

• Assegurar la bona comunicació i els accessos entre els diferents campus i centres.

• Garantir una infraestructura mínima que ajudi en la qualitat del treball quotidià de la comunitat universitària.

• Millorar la interrelació i els serveis transversals entre els campus i els centres.

• Millorar l'eficiència en la gestió i la coordinació de les fundacions de la Universitat de Barcelona.

• Detectar i aprofitar les possibles sinèrgies i oportunitats de la gestió ordinària i les seves activitats fundacionals.

• Racionalitzar el nombre de fundacions per optimitzar la prestació de serveis a la comunitat universitària.

Com ho FAREM

• Amb un a comunicació fluida, amb la coordinació i la negociació amb l'Ajuntament de Barcelona, els districtes implicats i l'Autoritat Metropolitana per tal d'assegurar un freqüent i suficient transport públic que abasti la comunicació entre els diferents campus i centres de la UB, i oferint uns accessos i unes instal·lacions que millorin la mobilitat i el respecte pel medi ambient de la comunitat universitària.

• Definint unes infraestructures aconsellables per a campus, centres i edificis, i elaborant un programa per aplicar-lo conjuntament amb les facultats i els departaments d'acord amb el principi que qualsevol membre de la comunitat universitària ha de tenir una comoditat garantida per desenvolupar les seves activitats universitàries.

• Amb la centralització i la descentralització, si escau, dels serveis transversals i més sol·licitats pels diferents col·lectius de la comunitat universitària per garantir-ne la eficàcia, sense tràmits ni desplaçaments duplicats. Farem una anàlisi cost-eficiència per decidir les millores d'aquests serveis entre els centres.

• Agrupant les fundacions amb objectius socials similars en una unitat superior de gestió.

• Constituint un Consell de Fundacions UB per dur a terme la normalització de la despesa corrent, els ingressos i la coordinació dels fins socials de les fundacions de gestió (Solidaritat UB, Parc Científic, Bosch i Gimpera, IL3 i Josep Finestres).

• Activant les sinèrgies de gestió ordinària i de finalitats fundacionals de les fundacions patrimonials (Fundació Pedro i Pons, Fundació Guasch, Fundació Amigo Cuyàs, i Fundació Montcelimar).

• Elaborant un pla estratègic per a una solució òptima del funcionament i el nombre de fundacions a fi que guanyin en eficàcia i excel·lència en la prestació dels seus serveis als professors, els investigadors, els estudiants i el PAS de la nostra universitat.

Serveis

La UB ofereix tot un seguit de serveis a la comunitat universitària ( generals, específics de campus, específics de facultat), que van des de la cura de la seva salut física i mental (revisions anuals, clínica odontològica, assistència psicològica, etc.) a l'assessorament i la protecció jurídica, passant per espais per a l'esport, suport a la docència i a la recerca, recursos tecnològics, gestió d'equipaments i infraestructures, programes per als estudiants o serveis de formació i revisió lingüística. La gran varietat d'aquest serveis no pot anar en detriment de la seva qualitat ni de la comoditat al seu accés.

Què FAREM

• Promoure la utilització i l'accés als serveis que ofereix la UB.
• Optimitzar el nombre i la ubicació dels serveis, cercant la proximitat del servei a les demandes de la comunitat universitària.
• Elaborar un sistema d'indicadors de rendiment dels serveis, que incorpori la seva labor social i els seus intangibles econòmics.

Com ho FAREM

• Proposant l'elaboració d'un mapa dels serveis de la UB per potenciar-ne el coneixement i facilitar-ne l'ús.

• Millorant els serveis amb la formació i la racionalització del personal necessari per atendre les demandes i cobrir les expectatives de la comunitat universitària.

• Analitzant mitjançant una anàlisi cost-eficiència la ubicació i el nombre de serveis especialitzats que necessita la UB.

• Elaborant una valoració econòmica dels serveis que permeti fer aflorar els seus beneficis socials i la seva inclusió en la comptabilitat i el patrimoni intangible de la UB.

Política econòmica

Els comptes anuals i els comptes fiscals de la Universitat de Barcelona reflecteixen l'aparició i la consolidació en els darrers anys d'un dèficit econòmic que cal eixugar. La manca de finançament (sobre un 6% de les despeses) i la representativitat del dèficit acumulat (sobre el 25% del pressupost) posen en perill tant la liquiditat com la possibilitat d'autonomia financera de la UB. Aquesta situació pot comprometre el finançament dels serveis universitaris i el manteniment i l'equipament dels centres, programes i instal·lacions de recerca.

El nostre programa posa un èmfasi especial en la recuperació de l'equilibri pressupostari prioritzant l'entrada de nous ingressos sobre la limitació de la despesa i les inversions. La responsabilitat econòmica del proper equip rectoral, atesa l'actual situació de dèficit pressupostari, de relacions financeres insuficients amb la Generalitat de Catalunya i d'un perill de limitació de recursos per la impossibilitat de finançar el deute acumulat, ni les pèrdues generades anualment, ni de poder aprovar els comptes i pressupostos anuals, és un element crucial per a la superació d'aquesta etapa de crisi sense perjudici de la representativitat i les activitats pròpies i tradicionals de la UB. Per això aquesta candidatura planteja professionalitzar i reestructurar l'organització econòmica entorn del Rector. Aquesta reestructuració no es fonamentarà, de moment, en la recuperació del vicerectorat econòmic en vista de la gravetat de la situació.

La situació econòmica actual de la UB requereix una política econòmica basada en objectius clars i mesures eficients, mesures que conformen una gestió al voltant de dos eixos primordials: (1) un model actualitzat de finançament de les seves activitats, instal·lacions i patrimoni, i (2) previsió, claredat i ”ben fer” en l'assignació dels cada cop més limitats recursos, en les despeses relacionades amb el capítol de personal, en les inversions en instal·lacions i nous equipaments, i en l'obtenció de recursos extraordinaris que utilitzin la imatge i el prestigi de la marca UB.

Què FAREM

• Incrementar la professionalització de la gestió econòmica de la UB per augmentar l'eficiència, els ingressos, i millorar l'equilibri pressupostari, sempre amb la prioritat de les condicions i els objectius de docència i recerca.

• Impulsar la cultura de la responsabilitat social corporativa en tots els àmbits de la universitat.

• Prioritzar l'increment d'ingressos i de les noves fonts de finançament sobre ajustos traumàtics i restriccions de despesa per progressar vers l'equilibri pressupostari.

• Dinamitzar les relacions universitat-empresa i universitat-societat per incentivar un augment de les col·laboracions i de auspici (espònsors).

• Millorar l'eficàcia i l'eficiència de la gestió.

• Incrementar l'equitat i la corresponsabilitat dels ingressos i les despeses entre els diferents centres i cossos de personal.

• Millorar la planificació i la supervisió pressupostària.

• Potenciar la transparència informativa de la gestió i obrir processos participatius d'idees i propostes per a l'estalvi econòmic i mediambiental.

Com ho FAREM

• Creant un Consell assessor, un Comissionat i un Gabinet Tècnic per a assumptes econòmics, depenent directament del rector. Una de les primeres tasques de l'esmentat gabinet serà l'elaboració d'un model sostenible en el temps de finançament de la UB que serveixi de base en la negociació amb les administracions públiques de les necessitats econòmiques de la nostra universitat.

• Introduint la cultura de la responsabilitat social corporativa amb la proposta que en l'Estatut de la UB figuri la possibilitat d'un informe negatiu de la gestió econòmica duta a terme durant el mandat de l'equip rectoral a instàncies del Consell Social.

• Definició d'un decàleg ètic de la responsabilitat social de les activitats i la representativitat pública de la Universitat de Barcelona que fixi les prioritats i els criteris de decisió econòmica segons les seves funcions, actuacions i obligacions, i, a més a més, vetlli pel servei públic que ofereix la UB i la seva comunitat universitària.

• La redacció d'un model sostenible de finançament per a una millor negociació amb les administracions públiques.

• L'aprovació dels recursos necessaris per a l'adequació de les instal·lacions, les tecnologies i les activitats innovadores a les demandes actuals de qualitat i perfil docent, de recerca bàsica i aplicada, i de gestió i informació públiques.

• L'activació de polítiques de captació de nous fons a través de noves i millors relacions amb l'entorn.

• Potenciació de les relacions universitat-empresa que reverteixen en les activitats docents i de recerca de la universitat, així com en el finançament i l'aprofitament de les seves instal·lacions i en l'entrada de nous ingressos atípics.

• Una reducció de la despesa més optimitzable com la paperassa que origina l'excés de burocràcia i la manca d'aplicacions informàtiques que alleugereixin els tràmits.

• Aplicació de mesures que evitin un excés de despesa, com la possibilitat d'estalvi monetari sense penalització, el cofinançament o la major implicació del PAS en certes tasques de docència i recerca fins ara subcontractades.

• El plantejament d'una anivellació o un balanç entre els ingressos i les despeses, que genera cada unitat, cada centre i cada cos de personal per incidir en polítiques actives que redueixin aquests dèficits sense menyscabar els recursos disponibles per a la resta després d'aplicar certs barems que cobreixen les despeses de funcionament i de personal de la universitat i les seves unitats i centres.

• Millora i potenciació de la mobilitat del personal d'administració i serveis entre diferents unitats organitzatives i responsabilitats, per fomentar la substitució i promoció interna.

• Previsió i planificació de polítiques de despesa i inversió tant a curt com a llarg termini dels capítols de personal, infraestructures, nous ensenyaments, necessitats d'equipaments, accés a les noves tecnologies i als avenços tecnològics, i competitivitat investigadora i docent.

• Supervisió de l'eficiència en la despesa econòmica de les diferents unitats organitzatives de la Universitat amb seguiment d'una sèrie d'informació i indicadors ajustats i comparatius de gestió.

• Realització d'una anàlisi cost-eficiència per a la millora dels serveis universitaris i elaboració d'un Quadre de Comandament Integral per interrelacionar eficientment la gestió dels recursos humans, les activitats universitàries i els nous requeriments i obligacions de les lleis i l'organització universitàries.

• Comptabilitat analítica i quadre de comandament integral.

• Obertura de processos participatius per incentivar l'estalvi i la generació de nous ingressos sense menyscabar la qualitat del treball quotidià, de la docència ni de la recerca.

• Major detall dels comptes de totes les unitats de la Universitat de Barcelona i aproximació del coneixement de la gestió a la comunitat universitària.

• Aprofitament de l'expertesa dels membres de la Universitat de Barcelona per a l'elaboració d'informes i controls interns a un cost inferior al del mercat.

Tornar al Programa